Que la Plaça Vella s’ompli de gom a gom per un concert és important. Que tots els principals cantants i grups terrassencs s’apleguin per cantar una cançó seva i una altra que considerin rellevant a la seva carrera és molt destacable. Que s’obri el debat sobre si el nom de Terrassa ha d’anar amb “ç” és, com a mínim, interessant. Però si tot això s’aplega sota el paraigua de la història, encara té més valor. I és que el director de l’Arxiu Municipal, Joan Soler, va pensar que calia guardar un record sonor que passés a la posteritat. I així serà. La gent que va gaudir del concert en directe potser era conscient que estava en un esdeveniment històric. Però, segurament, quan aquest concert es recordi amb el temps i una mica de perspectiva, tindrà pes excepcional. Qui va ser-hi ho podrà recordar i qui no veurà quina era la “Generació Terraça”. En definitiva, són fets que fan comunitat i que ens fan ser orgullosos de la nostra identitat.
