JOAN ROMA I CUNILL
El pas de la teoria a la pràctica suposa retrocedir anys, fins i tot decennis, en àmbits que crèiem intocables.
Ho veiem tot sovint als EUA, on la petjada de Trump ha deixat canvis en un gran nombre d’estats, de manera que drets com a l’avortament, a sanitat, a la lliure educació i d’altres no solament són qüestionats, sinó que es legisla en contra, amb la intenció de reduir-los o fins i tot prohibir-los.
Aquells principis ja els tenim aquí, amb maneres i propostes que espanten pel que tenen d’irreals i falsejats. Es qüestiona tot i es perdonen o justifiquen actes i accions lligades a dictadures, religions o moviments contraris a les llibertats. No és teoria, és pura realitat que la imposen tan bon punt arriben a cotes de poder.
No hi ha pitjor adversari que fanàtics i il·luminats. Ho hem vist en el passat, però és que ara ho patim en el present. Recomano fer un repàs a les accions i actuacions dels governs municipals en què coincideixen PP i Vox, i lògicament a totes les comunitats autònomes en què comparteixen càrrecs institucionals. Si el PP ja era un partit de dretes, ara ha anat més cap a la dreta fins a tocar-se amb l’extrema dreta en multitud d’aspectes.
Els dos partits han entrat en competició i ara han de demostrar que són més radicals que l’altre per evitar se’ls emporti els vots. És així com ja no podem situar el PP en el centredreta, on el situàvem fa vint anys. Amb una certa generositat, tot sigui dit, però és que ara la competició és tan dura i constant per preveure en cada moment quina opció assumirà. Sempre és la més radical i contrària a les llibertats.
I han arribat a un punt en què res els aparta del gran objectiu: governar, per imposar i al mateix temps, fer negoci. Perquè aquesta és una altra constant: govern que tenen, govern que contaminen i converteixen en eines de benefici propi. Per a ells, la corrupció té un caràcter de pecat venial que pot ser justificat sota criteris diversos.
Però tornant al principi. Fa pocs dies hi hagué la trobada de líders de partits d’extrema dreta, en la qual es van poder escoltar autèntiques bestieses, des de tots els punts de vista, però no eren paraules al vent, eren propostes que alguns estan aplicant als seus països i altres pretenen aplicar-les tan bon punt els electors els facin confiança.
No volen una UE forta i lliure, no, no, ells volen uns estats poderosos i deslligats d’obligacions externes. Faran tot el que puguin per tirar per terra les lleis progressistes, per canviar-les per altres de retrògrades. No hi ha drets segurs, perquè ells estan disposats a modificar-los i, si convé, fins i tot suprimir-los. Que ningú agafi el repte com a teòric, perquè és molt real el que ens juguem. Mobilitzem-nos perquè ens hi va el progrés i la llibertat. Tenim la gran ocasió el 9 de juny, a les eleccions al Parlament Europeu.
