TXETXU SANZ
Terrassa es va transformar de ciutat industrial a serveis, amb un teixit comercial centralitzat en diferents eixos, i va incorporar grans superfícies comercials als barris perifèrics.
Però la capacitat d’adaptació i transformació va inventar un altre tipus de grans establiments que van poder escapar a la legislació proteccionista com els Mercadona, Esclat-Bon Preu, Lidl, etc., o nous comerços, que, acollint-se a aquesta mateixa legislació, venen tota mena de productes: benzineres, “badulaques”, tot a 100…
A més, en un món cada cop més interconnectat, la possibilitat de crear nous tipus de comerç va facilitar l’arribada d’Amazon i d’altres que han universalitzat la venda per internet, semblant a la venda a distància de l’extinta Venca, venda per catàleg.
Com he comentat, es tracta d’evolucions del sistema de venda al detall incorporant noves eines i estratègies, però l’evolució del comerç de proximitat o de barri no anava al mateix ritme. Si bé alguns comerciants eren conscients de la necessitat de modernitzar-se unint-se en cooperatives o centrals de compra, creant serveis de valor afegit com el transport fins a la casa dels compradors, el cas és que cada vegada la pressió sobre ells ha estat més gran: impostos, manca de continuïtat familiar, lloguers, competència deslleial, etc.
Fa pocs dies podíem llegir un article del tinent alcalde Xavier Cardona que ens donava unes pinzellades hiperoptimistes del nostre comerç, però el vinculava a la realització d’una fira medieval, de primavera, etc., davant la sorpresa i el desànim d’alguns comerciants que no entenen que el polític confongui una promoció puntual i molt concreta amb polítiques de dinamització comercial i de fidelització. I és que hem passat de campanyes institucionals en què es penjaven cartells d’algun personatge famós convidant-nos a comprar a la botiga del barri a portar comerciants d’altres municipis que amb indumentàries cridaneres i algun ham infantil ens permeten organitzar festes de cap de setmana.
Perquè ningú no m’acusi d’oblidar altres iniciatives, ara parlarem dels vals per aparcar o dels vals de descomptes.
I és que aquestes dues iniciatives, que des de la meva perspectiva poden ser més encertades, també tenen els seus inconvenients. En el cas dels vals per aparcar, estan condicionats a aquells eixos comercials amb pàrquing a la seva proximitat i els vals de descompte carreguen sobre el pressupost públic rebaixes de preus que haurien de suportar els mateixos preus dels productes.
Fa uns quants anys, des de la FAVT es va dissenyar un projecte que incorporava diferents objectius: estrènyer la relació entre el comerç i el teixit associatiu de barri, trencar amb la bretxa digital d’una part important del teixit comercial, potenciar la fidelització dels clients i generar inèrcies de col·laboració entre els mateixos comerços. Aquestes propostes van ser desestimades, fins i tot parcialment.
L’actual govern de la ciutat a més de fomentar les fires com a solució a la manca d’iniciativa, també ha sabut crear malestar territorial. Actualment, tenim comerciants que critiquen la política de zones d’aparcament exprés per afavorir una competència deslleial entre territoris. Segurament no li ho havien plantejat, però aquest ajuntament ja fa les coses així, amb poca visió global.
Però aquest article pretén aportar idees, així que em permeto apuntar uns objectius que haurien d’incorporar-se a qualsevol política de foment del comerç local: visibilitat del comerç, la vida atrafegada no ens permet passejar i conèixer l’existència de comerços a prop de casa, aquí la col·laboració del teixit comercial amb monitors de propaganda podria ser un mitjà; trencar la bretxa digital i afavorir mecanismes d’actualització de la informació penjada a les xarxes, no només es tracta de formar, ja que no tots tenim les mateixes capacitats sinó fins i tot afavorir l’e-venda del comerç local de manera agrupada o individual; afavorir la connexió entre teixit comercial i social, es necessiten i comparteixen el territori, cal trobar sinergies que els ajudin; fomentar la fidelització, no es tracta de comprar un dia, sinó de generar una dinàmica en el temps, i la necessària modernització del nostre comerç amb la incorporació de tecnologia, “big data” i altres eines que ajudin a millorar la seva eficàcia i la generació de nous serveis.
S’hauria d’analitzar la proliferació de comerços de conveniència, aquells que venen de tot amb una qualitat ínfima, i els seus efectes sobre el comerç de barri, o la transformació en habitatge de locals comercials, o la construcció de nous edificis sense comerços als baixos.
No puc acabar sense recordar que el comerç local és molt sensible a l’urbanisme i als serveis vinculats com pot ser la neteja i el manteniment, la il·luminació, les voreres que permetin el passeig, la seguretat ciutadana i, també, facilitats per permetre una compra ràpida sigui amb transport públic o amb zones d’aparcament, generant eixos comercials atractius per a la diversitat comercial.
La construcció d’una ciutat no es pot entendre sense una bona estructura comercial, per la qual cosa un bon govern ha de planificar-ne el desenvolupament des de diverses perspectives, una és la configuració de barris complets en què les famílies puguin viure, però també desenvolupar la seva vida més enllà de la feina. Per això cal recuperar treballar els consensos entre els partits, ja que les mirades plurals ajuden més que entorpeixen i no oblidem que a Terrassa tenim persones que s’han significat, professionalment, com a experts en àmbits vinculats al comerç.
I, finalment, vull agrair a diferents comerços les vostres reflexions i ajuda en la confecció d’aquest article.
