Joan Roma i Cunill
A les portes d’un nou estiu, malgrat la sequera, seran centenars les piscines municipals que obriran les portes per convertir-se en “refugis climàtics” i centres d’oci i esports a centenars de pobles arreu de Catalunya.
Però, un any més, es troben amb greus problemes per aconseguir socorristes titulats. Som un país carregat de problemes que no els sabem solucionar, ni hi trobem sortides com sí que ho han fet a la resta de l’Estat.
Aquí, més papistes que el papa, vam fer un canvi radical, fa set anys, que ha provocat un dèficit de 3.000 socorristes, sense haver-ne previst cap solució a curt i mitjà termini. Aquell any, el Govern de la Generalitat va decretar que totes les piscines amb una làmina d’aigua superior als 200 m² havien de disposar de socorristes titulats.
I els títols s’havien d’obtenir en cursos de formació i no per les vies que havien estat habituals i normals, com ho segueixen sent a la resta d’Espanya.
Durant anys, decennis d’anys, molts estudiants i altres col·lectius s’apuntaven a cursos de socorrisme aquàtic de la mà de Creu Roja o de la Federació Catalana de Natació. Durant 4 o 5 caps de setmana intensos aconseguien el títol. Un títol que els permetia trobar feina durant 2 o 3 mesos a piscines públiques o privades. Tenien uns bons ingressos, molt útils per continuar estudis o simplement per compensar el temps dedicat.
Feliços ells/elles i tots els qui els contractaven. No hi havia problemes perquè hi havia titulats suficients. Canviat el sistema, el dèficit va ser immediat, i ha esdevingut crònic de manera que a hores d’ara hi ha centenars d’ajuntaments a la recerca de socorristes, i com ells càmpings, hotels, cases de colònies, etc. Fa anys que clamo al desert el retorn als vells temps. Tenim un Govern sord i mut. No ha volgut canviar el sistema per molt que s’ha insistit.
El resultat és un dèficit d’uns 3.000 socorristes que obliga algunes empreses a buscar-ne a Xile i a l’Argentina, sí, sí, allà ara és hivern i poden venir a fer la temporada aquí. També anirem a buscar-ne a l’Aragó, València, Andalusia… on els títols s’aconsegueixen com ho fèiem nosaltres abans aquí. És un problema estúpid, al qual no s’ha volgut donar solució. I no parlem de raons de seguretat, parlem de voler demostrar a la resta del món que aquí demanem unes titulacions per damunt de tot i de tots.
Abans cobríem els llocs amb vigilants que tenien el títol de socorristes terrestres per actuar en casos d’incidents lleus. Estàvem d’acord a imposar socorristes aquàtics a piscines olímpiques, a les platges o a altres instal·lacions de gran superfície i volum, però res a veure amb piscines de lleure, de 150, 180 o 200 m², amb una altra piscina de xapoteig per a la canalla, de 20 o 30 m², en la qual és obligatòria una persona adulta que vigili el nen/nena.
Doncs bé, s’havia de trencar la normalitat per imposar uns títols i obligacions que impedeixen obrir moltes piscines i que altres han de retallar superfícies per posar vigilants. I milers d’estudiants que trobaven feina a l’estiu han deixat de poder-ho fer. Fantàstic. Confio que un nou Govern aporti solució a aquest despropòsit.
