Opinió

Què pensen els joves catalans?

Antonio Machado

El Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat de Catalunya ha consultat a joves de 16 a 24 anys. La mostra ha estat a 6.813 persones residents a Catalunya.

El 59% dels homes opinen que part de les denúncies de dones per maltractament és falsa, davant del 31% de les dones. Les conclusions són: el 47% creu que la crítica als acudits masclistes és exagerada i que tres de cada 10 persones comparteixen la idea que el moviment feminista “ha anat massa lluny”. Són el 46% dels homes davant del 23% de les dones.

Una altra dada és que els joves dediquen menys converses al canvi climàtic que els jubilats. En canvi, vist pels nens, el 48% pensa que el canvi climàtic tindrà conseqüències molt greus i el 32% creu que seran greus.

Respecte als temes polítics com l’independentisme, ha baixat molt l’interès i se situen ideològicament en el conservadorisme. Ara Catalunya necessita altres coses, aquesta és la conclusió. Preocupa la inseguretat, l’habitatge, i l’economia. Respecte al procés, manifesten el seu desencantament i retreuen als polítics interessar-se més per ells mateixos que pel poble. Aquest abandonament ideològic l’acosta al sentit espanyolista patriòtic i asseguren no sentir-se malament per pertànyer a Espanya.

Aquesta transformació ideològica és una tendència que va en augment i consolida una generació més conservadora en dècades. No té res a veure amb aquella joventut que va marcar, generació rere generació, una evolució en el pensament social cada vegada més contestatari.

Les dades sobre la intenció de vot dels enquestats són molt significatius: a ERC el 9,5%, a Junts el 8,1%, a Vox el 5,7%, a PSC el 4,4%, a la CUP el 3,2%, a Comuns 1,4%, i al PP el 0,9%. D’aquestes dades en podem extreure algunes de molt significatives, com que a Vox hi ha el 5,7%, mentre que a la CUP el 3,2% i a Comuns l’1,4%. És a dir, que Vox, un partit feixista ,arrossega un percentatge superior als Comuns juntament amb la CUP.

La influència ideològica que reben els joves se centra en les xarxes socials. A Catalunya la xarxa que més adeptes té és Instagram i TikTok. Vox és la força més activa en aquestes xarxes, té 30.000 seguidors, molt per davant de les altres, i l’altra força feixista Aliança Catalana té 12.000 seguidors, i és una organització de recent creació i sense representació institucional.

Aquesta influència de les xarxes és la que està incidint en els continguts socials i polítics d’aquests joves. La pressió que reben de missatges en què ells es veuen com a víctimes, com és el cas de la influència feminista a les dones, que els provoca una sensació de víctimes, ja que identifiquen la protecció a les dones com a privilegis que ells no tenen. El mateix passa amb els col·lectius vulnerables, com els immigrants, que els veuen amb privilegis que ells no tenen.

Per descomptat que això és una conclusió errònia i tergiversada dels que fomenten aquests missatges a les xarxes, però des d’un cervell sense percepcions socials reals, aquests joves cauen en la simplicitat, que és el que persegueix el feixisme.

Aquests joves que només veuen precarietat i inseguretat a la seva vida dedueixen que els estan robant oportunitats vitals que ells necessiten. El procés ha marcat molt aquests joves que ho van secundar i ara veuen que els partits independentistes no plantegen solucions als seus problemes de present i futur. Només veuen un interès personal en la seva actuació política. El suport a l’independentisme que el 2017 era del 52,1% ara ha disminuït al 33%.

En aquestes condicions, qualsevol missatge que respongui a aquest sentir és ràpidament assumit per aquests homes joves. Això és el que Vox ha sabut veure i a partir d’aquí conreen els seus missatges sobre la memòria històrica, en què ells veuen innecessari reprendre les polítiques de la memòria històrica del franquisme.

El sentir espanyol de què tant fa gala Vox ja està agafant força en molts d’aquests joves. Per a ells no suposa cap problema lluir la bandera rojigualda de l’Espanya actual. No en coneixen una altra que sigui Espanya, perquè ningú els ha explicat bé el que significa. Uns altres no podem acceptar aquesta bandera a la nostra vida perquè som conscients del que va significar el 1936.

Es va trencar el cordó umbilical intergeneracional que permetia que l’experiència dels pares i avis servís de guió per als fills i nets. Els debats es donaven entre els pròxims, ara ja no s’escolta el pare i molt menys l’avi, que ha estat la font de saviesa que la cultura rural va saber mantenir per a la seva pròpia evolució. Les activitats socials als barris era l’escola de presa de consciència dels joves, la solidaritat en la proximitat era la manera de poder connectar amb aquestes realitats, i l’experiència en la seva solució era l’escola pràctica resultant.

En aquests últims anys, hem deixat que els nens a la seva etapa de conducció de les seves conductes actuessin virtualment i la seva font de coneixement és una màquina a la qual parles i et contesta (Google). Aquesta actuació en la solitud de l’individualisme ha estat la base perquè ara ens trobem amb uns joves que ni tan sols es poden emancipar, però tampoc busquen directament solucions, la seva passivitat social sense consciència els ha bloquejat qualsevol iniciativa.

La falta de consciència sense alternativa a mitjà termini i la visió individualista de la persona porta cap a la passivitat contemplativa i només els queda esperar que algú els resolgui el problema, i ha arribat per les xarxes.

D’altra banda, els programes educatius han vetllat més pels bons resultats estadístics que per l’educació de l’esforç. Des de les mateixes llars el proteccionisme paternal ha fet la resta. L’avi que “no compta batalletes”, el papa que la seva obsessió és el Barça, l’escola que intenta arribar a complir amb els programes previstos, sense importar-los la pèrdua de la memòria històrica.

Desgraciadament, això ens indica que l’evolució del pensament a la societat civil ha anat, i va, pel camí que al capitalisme li interessa. Des del moment que es va trencar la connexió de l’esquerra amb la seva comunitat en els termes que sempre l’havia realitzat, en el dia a dia, i en el cos a cos. S’ha sembrat inconscientment en la pèrdua de memòria col·lectiva, la qual cosa provoca el desconeixement de l’origen real dels seus problemes, i això porta cap al fet que ressorgeixi el feixisme amb força, a més comportarà a una pèrdua de drets de la societat civil en tots els àmbits de la seva vida.

L’esquerra va cometre l’error d’encasellar-se en les seves poltrones, deixant que l’evolució del pensament col·lectiu anés evolucionant com una campanya comercial de màrqueting, en lloc de mantenir la seva activitat pedagògica sobre la base de l’origen de les classes socials, la qual cosa porta a oblidar d’on venim i on hem d’anar.

Aquesta esquerra que ha mirat aquest procés des de l’equidistància, sense implicar-se en una estratègia antifeixista activa, perquè no volia donar-li visibilitat al feixisme, mentre que aquests tenen al seu servei la majoria de mitjans de comunicació tradicionals, que des del 2019 no ha parat de créixer i de blanquejar-los, mentre ells anaven conquistant cada graó de poder de l’Estat espanyol. Ara ja els tenim a casa amb els nostres petits. Si no som capaços de parar aquest procés, són els que engendraran aquests monstres que vindran d’uniforme i “vara” en mà, a dir-nos quins són els nostres deures, perquè de drets potser no en queda ni un.

La generació dels anys cinquanta i seixanta serem els últims que ha donat la batalla, però ens oblidem que els nostres plançons havien d’haver seguit els nostres passos. Ara els nostres nets seran les víctimes d’aquest feixisme naixent. I la intel·ligència artificial serà la que pensi, mentre els humans seguiran en la nebulosa de la contradicció permanent.

To Top