Salvador Cristau Coll, bisbe de Terrassa
Ens diu l’evangeli de sant Marc que un dia Jesús, abans de ser endut al cel, s’aparegué als onze i els envià a tot el món a anunciar la bona nova de l’evangeli (Mc 16, 15). Aquesta és, sens dubte, la missió principal de l’Església, és a dir, de la comunitat cristiana, de tots i cada un dels batejats.
Es tracta d’anunciar la bona notícia al món, la gran notícia encara desconeguda per molts: que Déu ens estima, que ha enviat el seu fill al món fet home, que aquest fill ha donat la seva vida per nosaltres, és a dir, per tu i per mi, i que ha ressuscitat i ha estat glorificat al cel, assegut a la dreta de Déu. Però no va anar al cel per desentendre’s de nosaltres, no ens ha deixat, continua present perquè ens ha enviat el seu Esperit Sant i ens assegura: “Jo serè amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món” (Mt. 28, 20).
L’ascensió del Senyor al cel, que avui celebrem, és la culminació de la seva missió. Havia vingut del pare i torna al pare, i encomana als seus deixebles de continuar aquesta mateixa missió seva, que tots els homes i dones de la terra coneguin el pare. I això és el que anomenem evangelització, que vol dir comunicar l’evangeli, la bona notícia, impregnar el món sencer de la bona notícia.
Podríem dir, per tant, que la festa de l’ascensió és la festa de l’evangelització perquè és la festa de l’enviament, encara que faltava que vingués l’Esperit Sant per donar l’impuls definitiu a aquesta missió: “Quan l’Esperit Sant vindrà sobre vosaltres rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot el país dels jueus, a Samaria i fins als límits més llunyans de la terra” (Fets 1, 8).
Nosaltres hem rebut el testimoniatge dels apòstols i la força de l’Esperit Sant. Com és, doncs, que ens costa tant sortir de nosaltres mateixos, dels nostres costums, dels nostres criteris? Com és que seguim sovint en el “sempre s’ha fet així…” i som incapaços de buscar noves formes de fer arribar el missatge de Jesús als altres? Pot ser que no ens acabem de creure que Jesús ha ressuscitat i ens envia al món?
No és possible creure les paraules de les Sagrades Escriptures sense humilitat i fe. I aquest, potser, és el problema principal del món actual. Ens falta fe perquè ens falta humilitat, ens creiem forts i poderosos, autosuficients, pensem que no necessitem Déu, més aviat ens fa nosa, no necessitem ningú que ens ensenyi el que hem de fer. Anem per la vida mirant a terra, mirant-nos els peus, els nostres interessos, i ens hem oblidat de mirar cap al cel. Si ho féssim, descobriríem com som de petits i de pobres. Descobriríem els núvols, el cel, els cims de les muntanyes, descobriríem que hi ha una altra vida per damunt nostre. La porta de la fe és la humilitat i la confiança en aquell que ens parla en el més profund del nostre cor, diguem-li: “Pare nostre que esteu en el cel…” (Mt. 6, 9).
