Antonio Machado
L’habitatge continua sent un bé especulatiu en lloc de ser un dret social. Espanya està a la cua de la UE, ocupa el lloc 18 dels 28 països, amb un 2,5% d’habitatge social, mentre que els Països Baixos en tenen un 30%.
Darrere d’Espanya se situa Romania, 1,5%, Estònia, amb 1,7%, Croàcia, 1,8%, i Portugal, un 2%. Espanya, amb 47 milions d’habitants, només té 450.000 habitatges socials, sobre un parc total de 25 milions d’habitatges, no arriba ni a l’1%. Mentre que els Països Baixos, amb 17 milions d’habitants, disposen de 2 milions d’habitatges socials. I França té 4,7 milions d’habitatge social, que suposa el 17% del total del seu parc d’habitatges. La mitjana europea se situa en 4 habitatges socials per cada 100 habitants.
Ara diu el Banc d’Espanya que “Espanya destaca com l’economia europea, en què un percentatge més alt de persones que resideixen en el mercat del lloguer es troba en una situació de risc de pobresa o d’exclusió social”. Continua amb la seva anàlisi assenyalant que entre 2015 i 2022 els preus del lloguer es van incrementar un 28%, però no diu que els salaris en aquest període es van incrementar només un 7,65%.
Aquestes dades situen el 45% dels arrendataris espanyols a la pobresa extrema. Afecta sobretot joves i migrants. Mentre que la vulnerabilitat europea se situa en el 31%. El despertar del turisme a tot Espanya. Els fons voltor que estan darrere de tota aquesta especulació amb els pisos turístics. La tebiesa del govern en les seves mesures reformistes. La no previsió dels governs anteriors. És indignant que el 2014 Espanya tenia 3,4 milions d’habitatges buits i que Luis de Guindos (ministre d’Economia llavors) i M. Rajoy, el 2012, van decidir crear la SAREB per alliberar el compte de resultats de la banca espanyola.
Cap d’ells va pensar que era el moment de dotar Espanya d’aquests habitatges per al sector social. Doncs no, només era un altre moment de l’economia per enriquir encara més els fons d’inversió Blackstone i KKR. Des de llavors s’han gastat opacament 50.000 milions i s’han sumat 35.000 milions en deute. El fons voltor Blackstone ja controla uns 30.000 habitatges per llogar des de les seves socimis. Té el 83% del total, que està en mans de les societats cotitzades. Només superat per CaixaBank. Amb la cessió de la cartera de la SAREB, Blackstone s’emportarà comissions de centenars de milions d’euros. Això comptant amb la seva gran posició privilegiada al mercat en comptar amb les societats que més compren i ara també amb les quals més paquets immobiliaris venen. Blackstone significa milers d’augments abusius dels lloguers, assetjament immobiliari per vendre pisos i desnonaments de famílies vulnerables. De les 70 socimis que existeixen actualment a Espanya, n’hi ha prop de trenta dedicades al lloguer d’habitatge, la cartera del qual, centrada sobretot a Madrid i Barcelona, ja supera les 35.500 unitats. Madrid i Barcelona són la seva font principal de negoci. Ells controlen el mercat i són els que marquen la pauta a seguir.
El cas de la venda d’habitatge públic de la SAREB és “molt més greu” que els escàndols que van comprometre Ana Botella i Ignacio González: “No sols el volum és molt més alt, sinó que el responsable ja no és el Partit Popular, sinó el mateix Partit Socialista. El fet que la SAREB depengués de les decisions del Ministeri de Nadia Calviño i no del de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana o del Ministeri d’Assumptes Socials diu molt: “L’habitatge es continua tractant com una mercaderia financera”.
Amb la creació de la SAREB, que necessitava gestors per vendre els seus actius, més totes les facilitats orquestrades pel PP. Curiós que fora Cerberus, una de les quatre entitats encarregades de gestionar fins ara el patrimoni de la SAREB. Amb José María Aznar Botella (fill de l’expresident Aznar) com a conseller i com a president Juan Hoyos Martínez de Irujo, amic íntim d’Aznar pare, Cerberus ho va tenir fàcil per créixer a costa del patrimoni de la SAREB, font del 42% dels seus ingressos. Actualment, la SAREB disposa de 45.147 habitatges, 21.697 obres en construcció i 30.487 terrenys urbanitzables.
El 2022, i ja era difícil d’ocultar la mala gestió durant l’última dècada, el Govern compra les accions que li faltaven per tenir majoria a l’entitat. Ha provocat això que la SAREB passi a ser de gestió pública i els seus habitatges s’emprin per donar resposta als desnonaments i a la necessitat de tenir un parc d’habitatge social? I ara.
El Govern cedeix la gestió a fons voltor. La SAREB vendrà a través de Blackstone i de KKR, que cobraran unes comissions milionàries per aquest treball. Blackstone s’encarregarà del 45% dels actius del banc dolent, béns per un import d’11.379 milions d’euros, i KKR es farà càrrec de l’altre 55%, gestionant 13.906 milions d’euros. La història de la SAREB és la història d’una estafa a la ciutadania i d’una gran porta giratòria que ha vist passar milers de milions d’euros de diners públics a mans privades. Un rescat encobert de la banca i un favor als grans fons d’inversió. Una porta de promoció a polítics i empresaris que van veure en l’habitatge la tempesta perfecta per donar oportunitats de negoci i ascens.
Espanya necessita 1,5 milions d’habitatges públics per a lloguer social, segons la Fundació Alternatives. El total d’habitatges a Espanya és del voltant de 25,5 milions). Si el 2014 hi havia 3,4 milions d’habitatges buits a Espanya després de constituir-se la SAREB, per què es va ignorar que Espanya necessitava 1,5 milions d’habitatges públics? Pot ser que l’interès de lliurar més de 3 milions d’habitatges disponibles el 2014 era un negoci immens que havia de satisfer els grans fons voltor amb la col·laboració del poder polític, mentre que aquests mateixos fons cada dia expulsen milers de famílies que no poden pagar el lloguer abusiu que els demanen perquè se’n vagin i així Blackstone i KKR incrementessin els seus grans beneficis.
Ara, una vegada han espoliat els fons voltor més de 3 milions d’habitatges del parc nacional sanejat amb fons públics europeus i avalats per l’Estat espanyol, els deixen les “engrunes” de 50.000 habitatges als necessitats d’habitatge, dels quals només 9.000 estan en condicions de ser habitats de manera immediata. Aquesta situació vergonyosa només té una explicació per la complicitat d’una part de la classe política amb el capital financer, que s’han enriquit amb la misèria generada el 2008 amb la crisi financera que va donar peu a l’explosió de la bombolla immobiliària.
El tema de l’habitatge ha estat el mal endèmic de la societat espanyola durant els 42 anys de democràcia, només s’ha dedicat a fer manteniment als grups d’habitatges socials construïts durant el franquisme. Com ha estat tota obra promoguda per l’Obra Sindical de la Llar (sindicat franquista) davant del creixement de la població urbana per les grans ones de migració del sud al nord. Però des del 2008 ha estat un procés dirigit cap a l’especulació dels fons voltor amb el consentiment i a vegades amb la complicitat dels poders públics. S’hauria de dur a terme una auditoria de tot aquest procés des de l’any 2012. Segur que uns quants acabarien a la presó.
