Joan Roma i Cunill
Res millor per rebatre els discursos i atacs dels partits populistes contra la immigració que donar alguns detalls sobre les feines que van assumint.
Ja fa prop de vint-i-cinc anys que estic en contacte directe amb el món de la immigració com a voluntari de la Creu Roja a la comarca del Berguedà. Primer, com a professor de català (15 anys), i ara de castellà (8 anys).
Han passat per les meves classes més de 650 persones, procedents d’una vintena de països. Alguns en condició de refugiats, altres com simples immigrants. Uns i altres han vingut amb unes ganes immenses de trobar feina i fer vida, amb la vista posada en una completa integració, a la vista de la impossibilitat de retornar als seus països.
Aquestes persones el que busquen i volen és trobar feina i habitatge com més aviat millor per tal de viure ells/ elles i poder enviar alguns diners a casa seva. Per pocs que siguin, permetran sobreviure a les dificultats habituals, sigui a Burkina Faso, Senegal, Mali, Congo, Somàlia, Algèria, Síria, Afganistan, Azerbaidjan, Geòrgia, Ucraïna o a diversos països de Llatinoamèrica.
Que ningú hi vulgui buscar altres objectius ni propòsits perquè aquesta és la dura realitat. I estan disposats a treballar durament per tal de fer realitat els seus somnis. En els darrers dies, alguns dels que tenia a classe han obtingut els papers indispensables per poder residir i treballar, de manera que han agafat els primers treballs que se’ls han ofert, contents i feliços de poder viure i treballar en pau i tranquil·litat.
Dels que han trobat feina, un (Burkina Faso) ha anat a treballar en un escorxador d’aus, amb un horari de treball que comença a les 4 de la matinada i acaba al migdia. Hi anirà i tornarà en bicicleta, a falta d’un altre mitjà de transport. Per a dos més (Senegal) la feina trobada és a Vilafranca, on viuran i treballaran en una explotació agrària, amb horaris lligats als habituals en cases de pagès. Una altra (Ucraïna) ha començat a treballar d’ajudant de cuina en un restaurant del Maresme. Una altra (Ucraïna), gràcies als seus coneixements de diversos idiomes, ha estat contractada per un hotel de Barcelona, i, finalment, una altra (Geòrgia) cuidarà una persona gran de Manresa, a raó de quatre hores diàries i dues els dissabtes.
Aquesta és la relació de llocs de treball, de la darrera setmana, que com es pot veure és variada i variable en funció de l’estació de l’any i de les ofertes que arriben per diverses vies de contacte. Puc afegir que en tots aquests anys els resultats de les insercions han estat esplèndids per les dues parts. Per part dels immigrants i per part dels empresaris que els han contractat.
L’enorme esforç per arribar fins aquí, juntament amb les grans necessitats de la família que s’ha quedat al país d’origen produeixen el desig de treballar tant com sigui possible per garantir continuïtat i integració. Més endavant, somiaran amb la possibilitat d’un retrobament familiar, una vegada els papers i l’estança ho permetin. Qui cregui que treuen feina a gent d’aquí que s’ho faci mirar.
