Rosa Ferrer, professora d’infermeria
“El metge no pot curar bé sense tenir present el malalt” (Sèneca), i així l’hem de tenir molt i molt present.
He llegit a diferents mitjans, entre ells el Diari de Terrassa i el “Diari Ara”, que el curs 26-27 la UPC començarà a impartir el grau de Medicina i, a més, serà a Terrassa. Això és, sens dubte, una bona notícia, ja que d’aquí a pocs anys es jubilaran la meitat dels metges que actualment estan exercint la professió al nostre país, i seria molt bo que els nous graduats poguessin començar el seu tarannà professional al costat d’ells per aprendre de la seva experiència humana i professional, i també seria excel·lent per a la seva formació que els primers dos anys després d’acabar el grau treballessin en medicina familiar i comunitària, això els ajudaria a prendre consciència de la seva importància i probablement a escollir millor l’especialitat que volen fer.
Sí, poso en primer terme “humana”, perquè sense humanitat no hi ha bona medecina. William Osler (Ontario, Canadà, 1849-1919 Oxford, Anglaterra) diu: “El bon metge tracta la malaltia, el gran metge tracta el pacient que té la malaltia”. Osler va ser un metge canadenc i un dels quatre grans (“Big Four”) professors que van fundar l’Hospital Johns Hopkins, va crear el primer programa de residència de metges especialistes, i va ser el primer a portar els estudiants a pràctiques clíniques. És considerat el pare de la Medicina Interna.
Jo desitjo de tot cor que surtin grans metges i no tan sols bons metges d’aquest nou grau de la UPC de Medicina. I si poso èmfasi en el tan oblidat, actualment, humanisme, és perquè les declaracions del rector, Daniel Crespo, m’han deixat bastant neguitosa, tant de bo m’equivoqui, pel fet de posar l’accent en la tecnologia abans que en la humanitat –cito textualment el text del “Diari Ara”: “La realitat és que la medicina cada cop incorpora més tecnologia(…), tant el que és la tecnologia física com la tecnologia per al processament de dades. Els avenços tecnològics es converteixen en millors tractaments i millor atenció al pacient”, va apuntar el rector–. I aquests canvis ja són palpables avui dia. “El 20% de la recerca que fan els nostres investigadors està orientada a la medicina”, va assegurar. Senyor rector, discrepo, i molt, en el que vostè afirma quan diu: “Els avenços tecnològics es converteixen en millors tractaments i millor atenció al pacient”. No hi ha una millor atenció, malauradament l’atenció al pacient des de la pandèmia ha anat a pitjor, els avenços tecnològics no es converteixen en millors tractaments en si, sinó que els avenços tecnològics posats en mans de bons metges poden facilitar i millorar alguns tractaments, tenint en compte que no siguin bloquejats per “hackers”, com ja ha passat, i no a l’altra punta del món, recordem que grans hospitals de Barcelona van haver de suspendre tractaments, entre ells els de quimioteràpia, per culpa del bloqueig que van patir no fa gaire. Ho hem de tenir tot al núvol i deixar els pacients sense els seus tractaments “sine die”? Creu que això reflecteix una millor atenció al pacient? Miri, no comencem la casa per la teulada, és clar que els avenços tecnològics poden ajudar a millorar la qualitat de vida dels pacients, també dels professionals de la salut, ara bé, això tan sols serà possible si es comença ensenyant amb uns, no bons, sinó excel·lents fonaments, i sense cap mena de dubte els fonaments de les professions sanitàries es basen en la humanitat, una humanitat que ha d’apropar el professional a les persones entrenant l’assertivitat, que vol dir: “Capacitat d’expressar els sentiments, les emocions o les idees, de manera lliure i amb seguretat, sense demostrar conductes agressives o manipuladores i respectant els drets de les altres persones”. I tan sols s’aconsegueix practicant l’escolta activa. I que és l’escolta activa? Puix literalment això: “Prestar gran atenció i atorgar importància als missatges verbals i no verbals del pacient”. Tal com he explicat a classe tants anys, l’escolta activa es basa a escoltar, no tan sols el que ens diu amb paraules, sinó també entendre el que diu en els silencis, en el to i tonalitat en què parla, el ritme i la melodia, l’expressió facial i la corporal, tan sols d’aquesta manera, i amb empatia, podrem ajudar, juntament amb les tecnologies, si calen, que el pacient rebi el diagnòstic i el tractament més adient per al problema que presenta. Perquè recordem que “no es tracta de curar malalties, sinó, de tractar persones malaltes”, cal recordar que cada persona és diferent i que un mateix tractament pot no respondre igual en dues persones diferents, tot i presentar una mateixa malaltia.
És per això, Dr. Crespo, que si, com diu al mateix article del Diari Ara, “Està previst que la universitat presenti el pla d’estudis a l’Agència de Qualitat Universitària el setembre del 2025”, li afegeixin una H, sí, la H és muda, però es torna molt potent quan vol dir “humanitat”, la tècnica ja la tenen, i molt ben treballada, ara cal treballar bé la humanització, UPHC (Universitat Politècnica i Humanista de Catalunya)! No tinc cap dubte que ja ho han pensat, perquè: “Allà on s’estima l’art de la medicina s’estima també la humanitat”, Plató. La medicina és art, sí, l’art de tractar cada persona tal com necessita ser tractada, i sí no l’estimessin, no haurien pensat a endegar un grau de Medicina.
