Opinió

Parlem de drets humans!

Anna Belen Fernández Viciana i Anna Sánchez Moix, Casal de la Dona de Terrassa

Des del Casal de la Dona de Terrassa volem recordar que la violència masclista és producte de la violència estructural de la societat patriarcal en què vivim.

Es tracta d’una violació dels drets humans que s’exerceix contra les dones i que es pot manifestar en l’àmbit familiar, de parella, social, educatiu, laboral, institucional o digital. Les dades són esfereïdores. A Catalunya, segons l’Institut Català de les Dones, des de l’any 2012 han estat assassinades 147 dones per violència masclista.

Tot i això, quan s’aborden les violències masclistes, sovint surten opinions (com les que va expressar Salvador Cardús en aquest diari el passat 19 d’abril) per alertar que hi ha “massa ideologia” o “patrons ideològics dominants” al·legant que no es poden posar tots els homes en el mateix sac. Des de quan una qüestió de drets humans fonamentals es pot catalogar d’ideologia? A algú se li acudiria catalogar de “massa ideologia” qüestions com el pacifisme, l’antiracisme o l’ecologisme? És possible pensar que “s’ha anat massa lluny” en qüestions com aquestes?

El feminisme és un moviment que lluita per una societat més justa i igualitària, i per definició és inclusiu, antiracista i divers. Mai ha defensat que tots els homes siguin agressors ni que totes les dones siguin víctimes; però sí que vol fer palès que la gran majoria de les dones assassinades ho són perquè les han matat homes i no dones. L’any 2023 a Catalunya 14 dones van ser assassinades per la seva parella o exparella i una en l’àmbit intrafamiliar.

És molt greu que professionals de l’advocacia puguin dir que “els fiscals donen credibilitat a l’argument de les dones i posen tots els homes al mateix sac”, com va comentar l’advocada Trinidad Amela al Diari de Terrassa (19/04/2024) quan sabem que el 70% de la violència masclista queda sense denunciar per múltiples causes: la por de les dones a no ser cregudes i haver de tornar a casa amb el seu maltractador, el fet que les mateixes víctimes no s’identifiquin com a maltractades, o no voler perjudicar la família.

Durant molts anys, la violència contra les dones ha estat menystinguda i vista com un problema de l’esfera privada. Treballar perquè sigui identificada i reconeguda en totes les seves formes per i en cadascuna de les dones que la pateixen ha estat fonamental per poder ser tractada com un problema de salut pública que ens interpel·la a totes i a tots.

La lluita contra la violència masclista va de realitats de milers de dones que viuen dia a dia aquesta xacra i de moltes altres que ja no són entre nosaltres perquè les han assassinades. Per combatre-la és imprescindible començar des de la base. Ceoducar des dels primers anys d’escola, formant totes les persones professionals dels àmbits educatiu, jurídic i de seguretat perquè estiguin a l’altura de tot el que representa anar erradicant aquestes violències. Estem convençudes que hem d’anar més lluny i demanem que s’apliqui amb urgència, des del Govern de la nostra ciutat, el “Pacte per a la Coeducació a Terrassa”, que implica un compromís per la igualtat a tota la ciutadania.

To Top