Jordi Ballart i Pastor, alcalde de Terrassa
Fa pocs dies presentàvem, amb la UPC, un projecte revolucionari que eixamplarà els horitzons del Campus Universitari de Terrassa i millorarà la vida i la salut de les persones: una Facultat de Medicina a la nostra ciutat.
Pública, oberta, dissenyada amb visió catalana i internacional i amb l’esperit humanista i tecnològic que marcarà el segle XXI.
Un projecte universitari ambiciós i realista, orientat a la medicina del futur, que ja és present: humanista, científica i tecnificada. A Terrassa i des de Terrassa.
És un canvi de paradigma. I com tots els grans canvis, implica reptes molt importants, que van més enllà de la UPC. D’altra banda, el projecte demana complicitats i consensos molt sòlids: l’Ajuntament de Terrassa, el Consorci Sanitari de Terrassa, el Govern de Catalunya, el sistema universitari, la comunitat científica, acadèmia i mèdica, institucions estatals… Aquí hi ha molta feina a fer entre 2024 i 2026, perquè el curs 2026-2027 aquesta nova facultat universitària esdevingui una realitat i aculli una primera promoció d’uns 50 estudiants.
Caldrà buscar un espai adequat (cosa en la qual ja estem treballant), caldrà establir tota mena de sinergies amb l’Hospital de Terrassa i amb el potent sistema hospitalari i sanitari vallesà i metropolità i caldrà, també, encaixar aquesta nova facultat a un campus que en pocs anys veurà multiplicat el seu futur.
A diferents processos estratègics, com el Pla de la Innovació o l’Agenda Urbana, hem identificat les grans oportunitats de progrés que hi ha al sector de la salut, entès en tota la seva diversitat i complexitat. Terrassa compta amb un potent teixit científic, sanitari, assistencial, industrial, farmacèutic i de recerca. La futura Facultat de Medicina de la UPC és la peça clau que faltava per fer un salt endavant exponencial, cap al futur.
Al mapa terrassenc i vallesà de la salut destaquen els tres hospitals i la seva xarxa sanitària, amb paper destacat tant del CST com de Mútua de Terrassa, a més dels estudis universitaris d’Òptica i Optometria (UPC), l’Escola Universitària d’Infermeria i Teràpia Ocupacional (UAB), la Càtedra de Salut i Canvi Climàtic (UB-Mútua Terrassa) i molts altres centres educatius i de salut amb un nivell de professionalitat i d’excel·lència molt remarcable, sense oblidar, per descomptat, el vaixell insígnia que és la UAB.
És hora de fer encaixar totes les peces.
Aquest és el projecte de fons, a mitjà termini: una clara estratègia de futur que pugui relligar tots els components d’aquesta formidable xarxa i que segueixi, amb innovacions i aportacions pròpies, els camins de lideratge que ja s’estan seguint a alguns països d’Europa i als Estats Units. Perquè saben cap on va Terrassa, amb un projecte de ciutat molt clar i amb una gran visió de futur.
Estem parlant de coses que encara no tenen nom, però que podríem definir com a “tecnomedicina”. És a dir, una medicina humanista amb una base tecnològica i d’enginyeria cada vegada més important, una medicina cada vegada més tecnificada i digitalitzada, que complementarà i enriquirà el caràcter de proximitat, d’humanitat, de la medicina actual i que incrementarà les possibilitats d’oferir una atenció sanitària cada vegada més eficaç i de millorar la qualitat de vida de les persones.
Tot això és el que s’està començant a dibuixar i a treballar, amb un esperit de col·laboració institucional i també de cooperació publicoprivada, imprescindible en el món d’avui dia, que és un dels principis bàsics del Govern Municipal per al mandat 2023-2027. Cal sumar esforços, capacitats i talents. Cal superar barreres i obstacles. Cal buscar recursos i preparar infraestructures, serveis, equipaments. Cal enfortir encara més les xarxes acadèmiques i de recerca. I sobretot, sobretot, cal fer ciutat i cal fer país, cal fer pinya, perquè el futur que estem plantejant és per a tothom, sense excepció, i no podem permetre que s’encalli amb personalismes, partidismes o interessos particulars.
Sabem que ens hi juguem molt, que aquesta és una oportunitat extraordinària i que tenim totes les cartes perquè sigui una jugada estratègica d’èxit, de ciutat i de país.
