Xavier Roca, delegat del rector de la UPC al Campus de Terrassa
El gran artista flamenc Rembrandt va pintar l’any 1632 “Lliçó d’anatomia del Dr. Nicolaes Tulp”, una de les seves obres més conegudes. Aquest oli, pintat per encàrrec del gremi de cirurgians, mostra Nicolaes Tulp explicant a set metges com és la musculatura del braç. A més del plaer estètic de la seva contemplació, aquesta obra ens permet valorar el camí de progrés que la ciència ha propiciat a la història, i més concretament a les ciències de la salut.
Gràcies al treball de la comunitat científica al llarg dels segles, els professionals de la salut han adquirit un coneixement profund del cos humà fins a límits insospitats fa només unes dècades. La recerca incansable en aquest àmbit ha esdevingut en grans descobriments que ens proporcionen una vida més llarga i saludable, han transformat malalties mortals en poc més que una molèstia o han permès vèncer una pandèmia en un temps rècord. Amb tot, la pràctica de la medicina en ple segle XXI no és aliena a la tecnologia. Encara més, gosaria dir que actualment qualsevol professional de la medicina, manega, activa, utilitza i controla un munt de dispositius tecnològics amb els quals ha de ser competent, perquè formen part del seu quefer diari, a la consulta, a la sala d’operacions, a l’hospital i al laboratori. Per comprovar-ho, només ens cal observar amb certa atenció una habitació d’hospital i constatar el nombre d’aparells que conviuen amb el pacient durant els dies que hi roman, i ja no cal ni dir res dels quiròfans.
No en va, universitats d’arreu del món com la Technicsche Universitat de Dresden, la Universitat de Munich, la Wroclaw University of Technology, la Texas Tech University o la més propera Universidad Politécnica de Madrid han obert o tenen intenció d’obrir facultats amb estudis per formar metges i metgesses amb ADN tecnològic, perquè les seves societats han vist que l’enginyeria i la medicina ja són inseparables a la pràctica. Per això, no volen perdre oportunitats per no comptar amb professionals que coneguin profundament el cos humà i alhora estiguin formats amb les competències que requereixen la tecnologia. D’altra banda, les sinergies que genera aquesta estratègia d’orientar els estudis de medicina cap a un vessant tecnològic els propiciarà una connexió íntima i virtuosa en el camp de la recerca que els proporcionarà avenços molt importants en les ciències de la salut.
Ara, la Universitat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTech, el Consorci Sanitari de Terrassa i la ciutat de Terrassa fan un pas endavant i assumeixen la responsabilitat de donar resposta a la necessitat que té el país de comptar amb professionals de les ciències de la salut altament qualificats, capaços d’abordar la tecnologia com una de les seves eines fonamentals per exercir la seva professió, salvar vides i cuidar la nostra salut. El Consell de Govern de la UPC ha aprovat que la nostra universitat comenci el procés per a la creació d’una nova Facultat de Medicina a Catalunya, concretament a Terrassa, al Vallès Occidental. El nostre territori gaudeix d’un fort teixit empresarial directament vinculat amb temes de salut, compta amb tres grans hospitals de primer nivell que donen servei a més de 500.000 persones i compta amb institucions públiques i privades que fa anys que aposten estratègicament per ciències de la salut. Tot plegat converteix el nostre entorn en l’ecosistema ideal per engegar aquest ambiciós projecte que afecta positivament a tota la UPC i a tota la societat catalana.
D’altra banda, hem de remarcar també que els nous estudis de Medicina que dissenyarà i oferirà la UPC ja s’estableixen sobre una trajectòria pròpia de generació de coneixement i de recerca. Si més no, els nostres investigadors i investigadores han publicat més de 500 articles en aquest àmbit durant els darrers cinc anys i comptem amb una dotzena de grups d’R+D per als quals la medicina és l’objecte principal de la seva activitat investigadora i que han creat deu empreses “spin-off” a l’àrea de la salut en els darrers deu anys. I no incloc les dotzenes de grups que també treballen en recerca mèdica sense que sigui el seu objecte principal.
En temps de Rembrandt, quan els antics miraven el cel i veien les llums dels planetes alineades, creien que era signe que alguna cosa bona passaria. Ara sabem que això eren meres supersticions o la impossibilitat de respondre amb la raó a determinats esdeveniments.
Efectivament, sembla com si els planetes s’haguessin alineat envers aquest projecte històric i transcendental per al país, per a la nostra universitat, la nostra ciutat i el territori, perquè té el suport dels departaments de Salut, de Recerca i d’Universitats de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Terrassa, el Consorci Sanitari de Terrassa i, sobretot, de la comunitat universitària de la UPC, que n’ha donat llum verda a través del nostre Consell de Govern.
I és que tothom ha vist que els trens de la història s’han d’agafar, que habitualment en aquest tipus de projectes no hi ha segones oportunitats, que la societat ens necessita i que volem ser protagonistes en primera persona del progrés del país. Així doncs, ara cal posar-nos mans a l’obra, enfilar el fil a l’agulla i treballar de valent per transformar en realitat aquest projecte històric d’una facultat de medicina de la UPC, pública, amb ADN tecnològic, tal com altres països ja estan fent. Esperem tenir a les aules els primers 50 estudiants el curs 2026-2027. Fins aleshores, diàleg, audàcia, treball, constància, intel·ligència i consensos.
