L’aigua regenerada: la solució al present i al futur

Comparteix

Tuiteja

Share

Email

Alba Graells Roca, graduada en Ciència i Tecnologia dels Aliments

L’aigua és un recurs natural imprescindible. Cada cop més, els recursos hídrics estan sotmesos a una pressió descontrolada, que provoca l’escassetat d’aigua i el deteriorament de la seva qualitat. En particular, estem patint els efectes del canvi climàtic: fenòmens climàtics extrems i impredictibles que ens posen en una situació d’emergència climàtica global. La gran sequera augmenta la tensió sobre la disponibilitat d’aigua derivada del desenvolupament urbà i agrícola.

A Catalunya s’està vivint el període de sequera més llarg de tota la història. Les reserves actuals d’aigua als embassaments es troben per sota del 20% del total. Això és un 50% menys que fa 10 anys i una xifra que fa més de 50 anys que no assolíem. I es per això, que des de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) s’ha creat un pla de sequera anomenat Pla especial d’actuació en situació d’alerta i eventual sequera (PES), que s’activa amb la situació d’alerta i eventual sequera. L’objectiu del pla és pal·liar els efectes de les sequeres a fi de garantir en la mesura del possible l’abastament d’aigua.

Davant de la situació d’emergència, cada vegada més s’aposta per l’estalvi i una millor gestió i eficiència dels recursos hídrics.

Com podem millorar la gestió i l’eficiència de l’aigua?

– Potenciant la reutilització i la distribució de l’aigua regenerada

L’aigua regenerada és aigua residual depurada que rep un tractament addicional. Aquesta aigua no és aigua potabilitzada sinó prepotable. Això què vol dir? Doncs que no és apta directament per al consum humà però sí que és òptima per a usos industrials, municipals, agrícoles i ambientals. També, en èpoques de poques pluges, pot ser molt recomanable utilitzar-la per mantenir millor els cabals dels rius i les reserves d’aigua.

Està regulat en l’ordenament europeu l’ús de l’aigua regenerada? Quines polítiques europees l’impliquen?

Sí, en l’àmbit europeu l’ús de l’aigua regenerada està regulat pel Reglament (UE) 2020/741, el qual estableix que davant d’un escenari de reaprofitament d’aigües en els àmbits del reg agrícola i els usos industrial, mediambiental o recreatiu, les autoritats competents designades pels Estats membres de la UE han d’elaborar un pla de gestió de riscs que n’avaluï els riscs concrets per a la salut i el medi, que determini mesures preventives i que estableixi controls per monitoritzar-ne el funcionament al llarg de tot el cicle de l’aigua, permetent així establir accions correctives quan s’escaigui.

Aquesta directiva europea en matèria d’aigües de consum humà està vinculada a la Directiva europea 2000/60, que estableix el marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües. A l’Estat espanyol, pel Decret legislatiu 1/2001, i a Catalunya es desplega en el Decret legislatiu 3/2003 de legislació en matèria d’aigües de Catalunya.

Com funciona el procés d’obtenció de l’aigua regenerada?

Primer de tot, és molt important que entenguem la diferència entre els dos conceptes d’aigua depurada i aigua regenerada.

L’aigua depurada és l’aigua residual —aigua que ja s’ha utilitzat per a les llars, empreses i indústries— que ha passat per un tractament de depuració. Aquest tractament es realitza en estacions de depuració d’aigua i s’aplica per poder retornar l’aigua, ja depurada, al medi en condicions òptimes.

I l’aigua regenerada és el recurs hídric que s’obté a partir d’un tractament addicional a l’aigua ja depurada mitjançant instal·lacions anomenades estacions regeneradores d’aigua (ERA). Tot i que no totes les aigües residuals depurades són aptes per a la regeneració ni totes les depuradores poden disposar d’una ERA, a Catalunya hi ha prop de 30 instal·lacions amb tractaments terciaris que tracten al voltant de 620 hm³ d’aigua a l’any, mitjançant processos com l’osmosi inversa o la ultrafiltració, i atorguen a l’aigua tractada una qualitat apta per a diferents usos.

Una estació de regeneració d’aigua (ERA) disposa, en primer lloc, d’un dipòsit de recepció i regulació de l’aigua d’entrada procedent de la depuradora, en el qual s’emmagatzema l’aigua abans de conduir-la al tractament físic-químic, en què es clarifica l’aigua mitjançant l’addició de reactius químics. Seguidament, un procés de filtració permet seguir millorant la qualitat de l’aigua abans d’arribar al tractament de l’osmosi inversa. En aquesta part del procés es duu a terme una filtració mitjançant una membrana semipermeable que deixa passar l’aigua però no les sals. Això permet reduir el contingut en sals, matèria orgànica, virus i bactèries. Finalment les aigües ja estan preparades per a la desinfecció, amb ultraviolats i/o amb la dosificació d’hipoclorit i posterior enviament als dipòsits de distribució.

A Catalunya, les tres estacions regeneradores d’aigua més importants són: l’ERA del Prat de Llobregat, la recàrrega de l’aqüífer del Port de la Selva i el terciari de Vila-seca i Salou.

– Tipus d’aigua regenerada i usos previstos

Hi ha diferents graus de qualitat de l’aigua en funció de la destinació del producte; la seva utilització requereix autorització/concessió administrativa.

• Qualitat 1: cultius on l’aigua regenerada pot entrar en contacte directe amb parts comestibles per al consum en fresc.
• Qualitat 2: cultius on l’aigua regenerada pot entrar en contacte directe amb parts comestibles no de consum en fresc, sinó amb un tractament posterior o reg de pastures per a animals productors de carn o llet.
• Qualitat 3: cultius llenyosos on l’aigua regenerada no contacta amb els fruits.

Aquests criteris de qualitat de l’aigua estan descrits al Reial decret espanyol 1620/2007 pel qual s’estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades.

– Principals usos de l’aigua regenerada i el seu paper capdavanter

L’aigua regenerada, es fa servir per a usos ambientals (cabals ecològics, recàrrega d’aqüífers i manteniment de zones humides), industrials (refrigeració d’instal·lacions), agrícoles, lúdics (com el reg de camps de golf) i municipals (reg de zones verdes, neteja de carrers). L’any 2022, a Catalunya, el 70% de l’aigua regenerada es va abocar al mar o en trams finals de riu per mantenir el volum d’aigua i garantir el bon funcionament dels ecosistemes vinculats al medi hídric. En canvi, només el 9% es va utilitzar per a l’ús agrícola, industrial i recreatiu i el 5%, per a usos urbans o municipals.

Posant com a exemple l’aigua regenerada de l’ERA del Prat, l’aigua tractada s’utilitza per reforçar els canals del delta del Llobregat, per abocar-la al riu Llobregat i aprofitar-la, i també hi ha una petita proporció que es destina a l’agricultura, principalment per al reg. Actualment, aquesta estació produeix uns 1.500 litres d’aigua cada segon i està previst que es tripliqui la producció en els pròxims anys. Altres exemples són també els nous projectes per utilitzar l’aigua regenerada en indústries no alimentàries a Barcelona i l’ús de l’aigua regenerada per a les cisternes de vàters.

L’aprofitament de l’aigua regenerada per al manteniment dels cabals ecològics és l’ús més comú. Però, realment, és necessari fer un canvi i utilitzar aquesta aigua regenerada per a altres usos? Sí, es preveu que en els pròxims anys augmenti l’ús de l’aigua regenerada per a usos urbans, perquè tot i que aquesta aigua no es pugui fer servir directament en l’àmbit domèstic, perquè no és aigua potable, pot ser de gran utilitat. Per exemple, com ja hem dit, es pot utilitzar en indústries no alimentàries o també en cisternes de vàters.

– I el futur, com es preveu? Catalunya aspira a reutilitzar 1.000 hm³ anuals el 2027, el doble que ara

Les dades actuals indiquen que si seguim en situació de sequera, el 2050 podria faltar aigua potable a l’àrea metropolitana de Barcelona. La limitació en la disponibilitat de l’aigua fa que, cada vegada més, hàgim de recórrer a la reutilització. I usar aquesta via en la màxima producció per mantenir el cabal de rius i aqüífers que abasteixen la població de Catalunya.

I no només això. Davant la greu situació de sequera en què ens trobem, necessitem augmentar el volum d’aigua regenerada i augmentar l’aprofitament per al reg de cultius i per a usos industrials i recreatius, i no només per al manteniment de cabals de rius. És clau que la societat accepti socialment l’ús de les aigües residuals perquè seran la solució a la sequera històrica que actualment estem afrontant.