Ferran Pont i Puntigam, dr. Enginyer Industrial
Recentment, a la veïna ciutat de Sabadell han tingut lloc unes interessants trobades sobre els possibles eixos de progrés de la ciutat.
A iniciativa del Col·legi d’Enginyers industrials un grup important de professionals de diverses especialitats han reflexionat seriosament sobre el tema i està en curs l’edició d’un llibre que reculli les moltes i assenyades aportacions rebudes.
Ara i aquí m’atreveixo a fer una versió lliure del tema en relació amb la nostra ciutat. Per començar, cal reconèixer que en els darrers 50 anys (1974-2024) Terrassa també ha passat de ciutat industrial a ciutat de serveis. Avui tenim aquí més del 70% de les persones actives que treballen al sector serveis, quan abans aquesta majoria la tenien les persones que treballaven al sector industrial, sobretot tèxtil. Sembla que hi pot haver un ampli acord ciutadà buscant la manera poder recuperar pes per part de la indústria. Ens hi pot ajudar la tradició i la modernitat de les nostres Escoles tècniques. Tot amb tot poder recuperar el paper de la indústria demanarà un esforç gran per part de tota la societat.
Sobre urbanisme i infraestructures cal reduir els terminis de tramitació de llicències i evitar demores fora mida. Fa falta un parc municipal d’habitatge social de lloguer aprofitant els solars de propietat municipal. També L’Ajuntament s’ha de coordinar millor amb la Generalitat superant recels i buscant acords. Urgeix acabar amb els dèficits de Rodalies i posar-les a nivell dels Ferrocarrils de la Generalitat. La nova línia de Ferrocarrils Terrassa-Sabadell-Granollers s’ha de fer realitat. Construir ja els intercanviadors entre línies. Sense oblidar que s’ha de completar la necessària ronda del Vallès, abans B-40.
Atesa la realitat d’un dèficit energètic d’origen, no tenim petroli, ni gas ni quasi aigua, cal assegurar els subministraments de tota mena d’energia. Només el sol ens proporciona una part de l’electricitat, una realitat que cal promoure des de les administracions públiques. Per superar el nostre dèficit i per poder afrontar el canvi climàtic cal sobretot controlar al màxim l’ús que es fa de tota l’energia, reduint al màxim tota mena de pèrdues i buscant totes les sinergies d’estalvi que siguin possibles.
La disminució continuada de la natalitat fa necessària la incorporació de persones que venen de fora de la ciutat per treballar aquí. Aquest tema demana unes actuacions adreçades a totes les persones que ho necessiten, d’aquí i de fora. Així l’accés al món del treball mitjançant polítiques actives d’ocupació, l’accés a uns serveis socials d’acompanyament sobretot al principi d’estar entre nosaltres i més endavant segurament l’accés a un habitatge social de lloguer. És hora de parlar-ne entre tots i de buscar acords que facin possible un progrés amb una fraternal convivència.
