Marc Grau i Grau, president de Justícia i Pau Terrassa
“La Cura” de Franco Battiato és un bell cant d’amor per cuidar les mares que ens han cuidat.
Battiato ens recorda que per protegir i cuidar l’estimat a l’última etapa de la seva vida, cal oferir silenci i paciència com a remei. Potser allò més humà de què disposem els humans és precisament cuidar.
L’antropòloga Margaret Mead considera que el primer símbol de la civilització a la humanitat no és una olla, ni un ham, res d’això, és un fèmur fracturat que apareix sanat. Mead explica que a l’antiguitat cap persona amb la cama trencada podia sobreviure sola, calia que algú es quedés amb ella, la protegís i, en definitiva, la cuidés.
La cura no està en un mal moment. Cada cop són més les iniciatives i moviments que defensen un nou paradigma que pivoti al voltant de la cura. No obstant això, hi ha col·lectius més desatesos que d’altres, un d’ells sembla que és el de la gent gran.
Que estem esdevenint una societat amb un alt i creixent percentatge de gent gran és un fet inqüestionable. Un fet que ha propiciat tot un conjunt d’iniciatives ben interessants per allò que en diuen “active aging”, envelliment actiu, però la dura realitat és que hi ha molta gent gran que es troba sola i desatesa. Per dir-ho ras i curt: que reben poca cura.
Quan l’atenció en l’àmbit de la família es complica i no es pot atendre, hi ha moltes residències que fan tot el possible per oferir una bona vida als seus residents, però no sempre és suficient. És cert, a més, que moltes persones grans voldrien poder romandre a casa, i creiem que seria un bon exercici polític, social i familiar pensar bones solucions per a aquestes persones que volen seguir a casa seva.
Som conscients que hi ha serveis socials i municipals, així com entitats sense afany de lucre que s’organitzen per acompanyar persones grans a les seves pròpies llars. És un bon inici, però cal seguir. En un món en què som capaços de fer bons artefactes que ens permeten transportar-nos amb facilitat, emmagatzemar dades, generar criptomonedes, com no podem estudiar amb profunditat com acompanyar amb la dignitat i seriositat que mereix la gent gran?
Cal que els polítics, les entitats, però també les mateixes famílies ens organitzem i reflexionem sobre quina és la millor manera de tenir bona cura dels nostres estimats. Fan falta moltes més accions de proximitat, que a la vegada puguin complementar els serveis socials municipals. Aquest és un repte que demana un esforç, seriós i continuat, per part de tota la societat.
