Salvador Cristau Coll, bisbe de Terrassa
Als evangelis es descriu com Jesús recorria els pobles i ciutats acompanyat dels apòstols i també d’un nombre indeterminat de deixebles que el seguien, l’escoltaven i que, per això, van ser testimonis excepcionals de les seves paraules, dels miracles i de la seva vida.
Entre aquests deixebles hi havia també dones i algunes d’elles, diu l’evangeli de sant Lluc, el mantenien amb els seus béns. Perquè és evident que el regne de Déu, en aquest món, necessita els béns materials per al seu manteniment i creixement: “Després d’això, Jesús anava per cada vila i per cada poble predicant i anunciant la bona nova del regne de Déu.
L’acompanyaven els dotze i algunes dones que havien estat curades d’esperits malignes i de malalties: Maria, l’anomenada Magdalena, de la qual havien sortit set dimonis; Joana, la muller de Cuses, administrador d’Herodes; Susanna, i moltes altres que el proveïen amb els seus béns” (Llc. 8,1-3). Sabem també que hi havia alguns homes influents a la societat jueva com Josep d’Arimatea o Nicodem que van intervenir en el descendiment i enterrament del cos de Jesús.
Aquesta és la realitat del regne de Déu i de l’Església en aquest món i, per tant, també de la nostra diòcesi de Terrassa. Fa pocs dies, es va iniciar el període per fer la Declaració de la Renda de les persones físiques de l’any 2023. Com ja sabeu, a la declaració hi ha la possibilitat de marcar una casella tant a favor de l’Església catòlica com d’altres finalitats socials. Marcant una i altra, millor les dues a la vegada, no ens perjudica perquè no paguem més, sinó que destinem lliurement més a favor d’aquestes finalitats.
Imagino que Jesús devia agrair els ajuts rebuts d’aquelles dones i dels deixebles i també voldria jo ara agrair de cor a totes les persones que heu marcat o marcareu ambdues caselles destinant una part de la vostra aportació a fer que la nostra Església sigui més viva, i la nostra societat més justa, més fraterna, més solidària, una societat en què ens puguem identificar com a membres la gran família dels fills de Déu que s’ajuden els uns als altres. I tot això gràcies a un petit gest, el de marcar dues caselles.
Són molts els que marquen la casella a favor de les obres i activitats de l’Església, i són persones de totes les condicions socials i religioses, fins i tot no-creients; són persones que reconeixen i valoren l’aportació que l’Església fa a la nostra societat, no únicament en l’àmbit social i solidari, sinó també en l’àmbit formatiu i educatiu, cultural i, per descomptat, de fe. Penso en les escoles cristianes, les activitats de les delegacions, amb més de 600 catequistes, la participació de més d’un miler de joves a la Jornada Mundial de la Joventut l’estiu passat a Lisboa, o a les colònies i activitats d’estiu de les parròquies. Esdevenen només petites mostres d’un gran treball i dedicació que ajudem a sostenir entre tots.
I encara cal fer esment de l’acció que es porta a terme des de Càritas, des de cada parròquia i a escala diocesana, atenent prop de 90.000 persones en situació vulnerable, comptant-hi amb l’ajut de més de 2.000 voluntaris i 40 professionals.
En conjunt, es tracta d’una ajuda material que suposa una tercera part del pressupost anual de la diòcesi. Un pressupost que es dedica a portar a terme la missió de l’Església a la nostra societat. D’una banda, les 121 parròquies de la diòcesi amb les seves activitats celebratives, educatives, assistencials i de conservació dels temples i edificis. També l’assistència als 123 preveres, diocesans i religiosos, dels quals 95 estan en actiu, i els 21 diaques que s’hi dediquen; l’ajut en la formació dels 18 seminaristes que començaren aquest curs, i el treball dels laics contractats que ajuden des del seu àmbit professional i la seva competència en les tasques administratives i econòmiques del Bisbat.
Moltes gràcies a tots els que ho feu possible amb el vostre testimoni i el vostre gest!
