Antonio Machado
L’expansió d’aquesta plaga feixista va augmentant dia a dia, en funció del seu paper institucional conquistat des de les urnes. Van introduint-se en els espais socials afeblits per la falta de reforç generacional.
Des d’aquests nivells d’ingerència a la societat civil, van construint el seu relat basat en la simplicitat dels arguments. La por al migrant va calant a poc a poc.
El 15-M va obrir nous horitzons que ens van portar els governs de coalició, demonitzats per la dreta del PP i el feixisme de Vox, que ara han fet causa comuna per destruir el que es va aconseguir els anys vuitanta i noranta i en aquests 23 últims anys, entre la crisi econòmica provocada pel capital financer i gestionada pel PP, de M. Rajoy, que va destruir l’estat del benestar, i ara des del 2019 amb el govern de coalició progressista, i amb els governs feixistes d’onze comunitats de les dinou existents a Espanya, la confrontació està servida.
Els governs de coalició van ser els veritables artífexs de la reconstrucció de l’Europa de postguerra. Els comunistes van ser part dels impulsors d’aquestes polítiques d’aliances sobre la base d’un objectiu comú. No com aquí, que fa més de cinc anys que els qualifiquen d’il·legals, qualificatiu que només pot cabre en ments d’un analfabetisme social i polític menyspreable i en ments malèfiques.
Aquesta situació de crispació permanent ja s’està projectant a la societat civil. El primer pas del feixisme ja s’ha consolidat. Estan als tres nivells de representació institucional. Vox ja està a onze comunitats al costat del PP i és present a 135 municipis governant amb PP, però té representació a més de mil municipis amb els seus 1.700 regidors.
Ara la seva estratègia és l’activisme militant als moviments socials, s’estan introduint als moviments veïnals, als consells de districtes. Estan activament incidint en els centres d’ensenyament públic i concertat, per continuar alimentant la seva reaccionària política feixista.
Van ser els promotors de l’aixecament del camp i de l’expansió de la negativitat a les mesures de la UE per a la sostenibilitat de l’agricultura. Neguen l’Agenda 2030 perquè així els interessa als grups inversors especulatius. Es disfressen de defensors dels febles quan l’essència de la seva política està dirigida a ser mercenaris del capital. Què més ha de passar perquè reaccionem? La pèrdua de consciència de classe la pagarem molt cara.
