Tristament, ens estem acostumant a la utilització matussera de la inseguretat per part de certs grups polítics d’extrema dreta. Passa a tot l’Estat, a Catalunya –més ara, que hi haurà eleccions– i també a Terrassa. Una cosa és la sensació d’inseguretat i una altra, ben diferent, la inseguretat objectiva. Les dades. La realitat. Com està Terrassa? Doncs bé, es registren 52,35 delictes per cada 1.000 habitants i a Catalunya aquesta proporció és de 78,1. És a dir, l’índex delictiu a la ciutat és un 49% més baix que la mitjana catalana. Estem davant d’una ciutat insegura? No. Però, ens hem de quedar tranquils amb aquestes xifres? Tampoc. Sabem que només 25 persones són els autors del 30% dels delictes que es cometen a Terrassa. Aquí ens topem amb la multireincidència i amb la lentitud de la justícia a l’hora de condemnar aquests delinqüents. Es tracta un obstacle que estén la sensació d’impunitat i desacredita la feina dels policies.
