Joan Carles Folia, Coach Advance Life
La neurotransmissió és un dels processos fisiològics més crucials de les nostres vides, ja que el seu desequilibri pot produir diversos trastorns, canvis i addiccions a la nostra ment i, és clar, al nostre comportament.
Cal explicar que la neurotransmissió és l’abocament de diferents substàncies (neurotransmissors) en el procés de sinapsi (comunicació) entre les nostres neurones.
Les seves propietats químiques ajuden que hi hagi una interacció millor entre els receptors i les neurones que envien informació en forma d’impulsos. Per tant, s’obté una resposta específica.
Un canvi molt petit en la manera de transmetre informació per part d’aquestes molècules desencadena reaccions diferents del cervell, algunes vinculades amb malalties mentals com l’esquizofrènia, les manies o els comportaments addictius que poden aparèixer quan consumim de manera insistent les noves tecnologies (pantalles). Sabem que un dels efectes que desencadena el seu abús és l’augment de la dopamina i aquest desequilibri en el flux d’aquest neurotransmissor podrà provocar una àmplia gamma de reaccions o comportaments, la qual cosa condicionarà la nostra capacitat d’adaptació a l’entorn. Un cervell addicte a les pantalles segur que ha rebut un desequilibri en la neurotransmissió i provoca pujades i baixades dels nivells d’algunes de les substàncies que estem anomenant. Tot i no saber de quants missatgers químics disposem, ja hem estat capaços d’identificar-ne més de seixanta i recordeu que són els responsables de les condicions de vida de la nostra quotidianitat.
També hem de saber que aquests agents químics poden excitar o inhibir el potencial de les nostres neurones, que poden ser més o menys estimulades en funció de la manera d’interactuar amb ells.
Si haguéssim de definir un cos humà, podríem fer-ho de la següent manera, 70% d’aigua i 30% de reaccions químiques. La nostra vida es veurà totalment condicionada per aquesta proporcionalitat. Partint d’aquestes premisses, tenir cura dels processos d’hidratació i d’un correcte neurotransmissor ens donarà una pista força àmplia per tal de tenir bons fonaments de qualitat de vida.
Un exemple pràctic. Sabem que si volem tenir un bon descans, és força important deixar passar un temps entre la visualització de les pantalles i el moment de posar-nos a dormir (90 minuts). Fer-ho o no fer-ho provocarà un tipus de neurotransmissió o un altre. Un serà més positiu que un altre per poder descansar com cal. A veure si sou capaços de descobrir quin dels dos serà millor!
Feu la prova i després valoreu: què fareu?
Ja ens ho explicareu.
