Xavier Climent
Segurament, en diverses ocasions has sentit la necessitat de protegir els més desfavorits en el trànsit urbà i rural.
A priori, serien els vianants, ciclistes, usuaris de patinets i motocicletes. No obstant això, què passa quan un d’aquests col·lectius, conscient de la seva vulnerabilitat, en fa ús per aprofitar-se’n?
Què ocorreria si un ciclista decideix circular per un carrer a 5 km/h, retardant el trànsit i impedint el seu avanç? La resposta és que, com no existeix un límit mínim de velocitat, té tot el dret de fer-ho i no es pot recriminar la seva actuació amb una pitada, ja que et podria comportar una multa de fins a 200 euros.
Encara que el ciclista podria cedir pas als vehicles que el segueixen, si decideix arrogar-se el dret de prioritat posant-se al mig del carrer i desafiant els automòbils, la normativa de Terrassa li dona carta blanca per fer-ho.
En els darrers temps, sembla haver-hi una persecució als conductors de cotxe. A Terrassa, les mesures van des de l’eliminació de places d’aparcament fins a la instal·lació de radars per atrapar infractors, passant per la prohibició de trànsit a algunes zones del centre. A més, els propietaris de vehicles antics aviat seran castigats amb les zones de baixes emissions (ZBE).
Els conductors ens sentim cada vegada més com a criminals per fer ús del cotxe. Tot i això, se’ns exigeix pagar impostos per poder circular, mentre que els ciclistes se’n veuen exempts.
La major part de les vegades, agafem el cotxe per pura necessitat: per anar a treballar, portar els nens a l’escola o fer compres. I a Terrassa cada vegada més això es converteix en una odissea.
Cal deixar clar que no agafem el cotxe per plaer, sinó per urgència, i les normatives de l’ajuntament això no ho tenen en compte, en comptes de facilitar-nos la vida ens la complica i cada vegada més, posant-nos més i més obstacles.
Evidentment, sempre cal respectar el ciclista, només faltaria, però hi insisteixo, si el ciclista sap que va molt lent i no li dona la gana de cedir el pas i amb xuleria decideix posar-se al mig del carrer, què podem fer els conductors? Res, segons la normativa de Terrassa, absolutament res, estem en total indefensió.
No em sembla just que les normatives penalitzin exclusivament els conductors de cotxe. Nosaltres estem obligats a respectar les normes de circulació, mentre que els ciclistes, en molts casos, gaudeixen d’una llibertat d’acció sense restriccions. És comú veure’ls travessar passos de vianants, passar-se semàfors en vermell i cometre altres imprudències, sense haver de superar cap examen per poder circular.
Aquest escrit pretén denunciar la situació d’indefensió que patim els conductors de cotxe actualment. Ens trobem en una clara situació de discriminació respecte a altres tipus de vehicles i ens sentim criminalitzats, perseguits i desemparats, tot i que la majoria de nosaltres fem ús del cotxe per necessitat i no per gaudir del paisatge.
