Joan Boldú
Hi ha situacions en què diem que “ho entenem”, com per exemple un missatge, un film estrany, un text, una obra d’art abstracta, etc.
N’hi ha d’altres, ens les aporta el present, de les quals no entenem res: una bona part dels britànics digué després del Brexit que no entenia el que havia passat. El mateix pensem i diem molts referent al creixement de la ultradreta arreu, a Hamàs i Israel –la guerra a Gaza–, a Trump, a les notícies falses i al negacionisme, a la massacre de Moscou per l’ISIS-K, a la guerra d’Ucraïna, a la polarització i crispació extremes que s’esdevé a molts països i en concret al nostre –llenguatge barroer, insults, acusacions falses, “i tu, més”–, als casos de corrupció –Koldo o la parella de la presidenta de la CM–, etc. Davant d’aquest negre panorama, ens preguntem: què ens passa? Què és el que està passant? No ho entenem! Vivim, malauradament, en una societat extremadament polaritzada, on hi ha la gosadia de considerar com a bones –justificar– accions políticament i ètica incorrectes.
Els dos bàndols es retroalimenten: la cínica indignació generada pels actes d’un bàndol és l’aliment per al bàndol contrari perquè cínicament s’indigni i gosi justificar també els seus incorrectes i qüestionables actes. Cal, per tant, fer un esforç per entendre el que hi ha, les accions humanes. Per assolir aquest objectiu disposem, si en fem un bon ús, d’unes excel·lents eines lingüístiques: entendre, explicar, comprendre i justificar.
En aquest sentit, Hannah Arendt parlà del desig de comprendre el totalitarisme per tal de posar una llavor d’esperança en un món millor i Umberto Eco manifestà, per tal de comprendre l’atemptat terrorista contra les Torres Bessones, que fora bo cultivar la profunda saviesa que la nostra cultura ens ha transmès: “La capacitat de fer distincions”. És important això, ja que l’ús col·loquial acostuma a considerar, erròniament, com a sinònims els vocables “entendre” i “comprendre” i “comprendre” i “justificar”. I no ho són. Ens trobem en el camp de les accions humanes, les quals poden ser, d’una banda, enteses, explicades i compreses –judicis de fets– i, d’una altra, poder ser justificades, considerades correctes –judicis de valors.
“Entendre” i “explicar” són dues cares de la mateixa moneda. Tot pot ser entès, de tots els esdeveniments enumerats al primer paràgraf podem formar-nos unes idees. I aquestes idees poden ser expressades mitjançant l’explicació tot i descriure amb detall aquests fets, com són, quines són les causes i els seus efectes. La relació entre “entendre” i “explicar” s’assembla a un pergamí ben plegat. El seu interior conté textos –l’entendre, les idees sobre un fet– que només poden ser expressats si despleguem el pergamí –l’explicació, la descripció detallada del fet.
“Comprendre” és una actitud d’entendre l’altre tot i donar raó de les seves accions segons el context, les circumstàncies, les motivacions, les intencions, que els donen sentit. Comprendre és posar-se al lloc de l’altre, ja que hom pensa que en la mateixa situació, context, circumstàncies, etc., segurament hauria fet el mateix. Igual que entendre i explicar, comprendre és èticament i política neutra. Tot acte humà pot ser entès, explicat i comprès, la qual cosa implica un esforç intel·lectual i una actitud emocional d’imparcialitat difícil d’aconseguir. Els fets assenyalats a l’inici poden ser compresos, la qual cosa no vol dir pas que hom els justifiqui, que els consideri correctes. Afirmà Hannah Arendt que cal esforçar-se a comprendre el mal, perquè comprendre’l no significa justificar-lo, sinó assolir les eines per impedir el seu retorn. “Justificar” fa referència a una determinada conducta que és avaluada com a correcta. Els fets assenyalats es poden descriure per tal d’entendre’ls i explicar-los i poden també ser compresos atenent les raons, els motius, les circumstàncies, etc. Ara bé, justificar és avaluar i en aquests casos hom afirma que són fets incorrectes, injustificables, que aquests tipus d’esdeveniments “no s’haurien de fer”.
