Rosa Ferrer, professora d’infermeria
“No sé amb quines armes es barallarà la tercera guerra mundial, però la quarta serà amb pals i pedres”, Albert Einstein. Sembla que Einstein, malauradament, tenia raó.
Tenim governant des de fa un temps a Vladímir Putin (Rússia), Kim Jong-un (Corea del Nord), Benjamin Netanyahu (Israel), Xi Jinping (Xina), i sembla que d’ací a poc l’il·luminat Donald Trump (Estats Units) se sumarà aviat al grup, ja tenim “els quatre genets de l’Apocalipsi i el Llop ferotge” junts i fent una porra a veure quin d’ells és el primer a prémer el botó vermell per començar els focs artificials més bèsties mai imaginats! Mentre nosaltres estem angoixats per la gota d’aigua que ens ha caigut de més de l’aixeta; que no vull treure importància al problema de la sequera, tot i que si els éssers humans deixéssim de malmetre contínuament tot el que toquem, dubto, i molt, que estiguéssim en les condicions de contaminació i sequera en què estem.
Ens falten sanitaris i més que en faltaran si aquest quintet acaba –que acabarà– posant totes les IAs bèl·liques en marxa, amb l’ajut i beneplàcit de vegades, o mirant cap a un altre lloc altres, els estats que, segons diuen, condemnen les guerres, no tan sols no els paren els peus, sinó que s’embutxaquen diners venent-los les armes, mirin si no què fan els Estats Units que per un cantó envien aliments per aire, amb paracaigudes defectuosos, cal dir-ho tot, mentre continuen venent armes a Israel.
Cada dia hi ha més i més veus que parlen de la tercera guerra mundial, Emmanuel Macron, president de França, ja fa dies que proposa enviar tropes a la frontera russa i la presidenta de la Unió Europea, Ursula von der Leyen, va dir el 28 de febrer: “La guerra no és impossible” (“La Vanguardia”), i proposa fer una compra conjunta d’armes, evidentment el senyor Putin ja ha respost que ell més i millor, i nosaltres assegudets a casa mirant l’horitzó, bé, si miréssim de veritat l’horitzó, no podríem aguantar la mirada per la negror que en aquests moments hi ha! Ah, però si els que estan sent atacats i morint per les bombes, trets, els fantàstics drons, recordin, les IAS, estan molt lluny, i a més no tenen res a veure amb nosaltres! Hauríem d’estar tots al carrer demanant, no, exigint la pau, són persones de carn i ossos com nosaltres, sagnen com sagnem nosaltres, el seu dolor, tant físic com psicològic i emocional, és com el nostre, veure morir tanta, tanta gent, tants i tants infants no els gela l’ànima? De veritat continuem pensant “això passa a molts quilòmetres”?
Abans la guerra era cara a cara, ara ningú veu la cara de l’altre, els míssils, drons, etc., són un joc de pantalles, sí, com aquests que hi ha tanta afició a jugar, només que són letals de veritat i maten a milers de quilòmetres gent que ni coneixen, per tant, no els fa mal als ulls, i els que tenen consciència i es neguen a matar, ves per on tenen algun accident o mort sobtada.
El que pretenc no és posar la por al cos, sinó la consciència que si no ens aixequem tots contra la guerra, contra totes les guerres, i recordin que els que manen els paguem nosaltres, ens trobarem immersos en un conflicte bèl·lic mundial, com diu el refrany: “Quan vegis les barbes del teu veí afaitar, posa les teves a remullar”. Si us plau, diguem prou! Si ara ens manca personal sanitari, i els que hi ha estan esgotats, si ens manca aigua, pensin quines mancances tindrem si aquesta fatxenderia prepotent d’aquests dictadors assassins no es para! Solidaritzem-nos ja amb els que ara ho estan patint, perquè ni la raça, ni el color, ni la religió pot justificar cap guerra. Lluitem per una millor educació en valors humans, això serà el que farà un món millor, ni l’or, ni les pedres precioses, ni cap fortuna material millorarà el món, tan sols el respecte i l’amor són els motors de la pau i la convivència.
“On vas quan ja l’infant / No vol jugar / Perquè el carrer / Vessa de sang / I ets tu qui l’omples?”, Lluis Llach, 1976.
Posem fil a l’agulla ja? Per tants infants que ni saben el que és jugar, pels nostres, per un futur de pau!
