Joan Carles Folia, Coach Advance Life
Ara que sabem que el pròxim 12 de maig a tots els catalans i catalanes en edat de fer-ho ens tocarà anar a escollir nou Parlament del nostre país, és necessari que puguem dedicar una estona a parlar de quines són les emocions que intervenen en aquests processos electorals.
El sentit del vot a les eleccions està influenciat per nombroses variables, algunes de molt subjectives, com les emocions, especialment en conteses electorals amb un alt índex de volatilitat, com la que estem vivint en aquests moments, en què la llei de l’amnistia i la relació entre partits polítics ens porta un escenari complicat i un pèl assilvestrat.
Sabem perfectament que els polítics solen apel·lar als nostres sentiments a l’hora de reclamar el vot, però fins a quin punt aquestes emocions acaben sent determinants a l’hora de dipositar la papereta a l’urna? Això vol dir que quan votem no prenem en realitat una decisió racional? És difícil saber-ho, tenint en compte que, en última instància, les emocions són reaccions psicològiques merament subjectives i molt difícils de quantificar.
Les neurociències han demostrat que les dues dimensions de les emocions (la cognitiva-conductual i la sensorial-emocional) s’encavalquen i s’influeixen recíprocament, fins al punt que és difícil diferenciar-les i de la relació i estimulació d’ambdues acabarem per seleccionar la papereta que dipositarem a l’urna. La part del cervell que treballa la situació política (el cervell polític) és un conglomerat bàsicament emocional. No és una màquina calculadora desapassionada, buscant objectivament els fets, les figures i les polítiques correctes per prendre una decisió raonada. És a dir, les emocions configuren les formes d’acció social i política dels individus i generen mecanismes automatitzats de decisió davant de les situacions que se’ns presenten: sigui un candidat, una situació política concreta o un moviment social. Així doncs, el que veiem, sentim i generem al nostre interior vers la decisió a prendre dependrà de tots els inputs de reacció emocional que anirem rebent des d’ara i fins al 12 de maig. Sempre es parla dels indecisos, que acostumen a ser de manera majoritària els que, més enllà dels afiliats i devots d’una ideologia política concreta, acaben decidint els resultats de la contesa electoral. Emocions que poden aparèixer davant de la decisió del vot poden ser la por, l’esperança o la indignació com a més representatives en la presa de decisions final, però també la nostàlgia (augment dels resultats de Vox els últims temps), l’orgull (com a sentiment nacional d’un poble) o el ressentiment per algun esdeveniment passat (el procés català).
Per molt racionals que siguem, sempre acabarem influenciats per alguna emoció. Tampoc no s’ha de caure en el biaix de considerar que les decisions més intel·ligents sovint venen determinades per la raó. Les persones intel·ligents no només són tan propenses a cometre errors com tothom, sinó que fins i tot són més proclius a incórrer-hi i és justament la gent més estructural i racional la que finalment per una senzilla emoció pot fer que prengui la decisió contrària.
Les neurones ja sabem que són banyades per diferents hormones que poden seduir o bloquejar els nostres comportaments i és aquí quan davant de la decisió del vot electoral un moment d’èmfasi o decepció pot fer-nos decidir per un sentit o un altre en la nostra votació final, la que val.
Podríem dir que les emocions van calant a la nostra percepció política sense que ens n’adonem. És possible que no percebem que han modelat el nostre sentit del vot, però juguen un paper important en variables com ara la identificació de l’electorat amb un determinat partit polític i la mobilització o desmobilització. Fins i tot poden acabar sent un detonant que en darrera instància ens motivi a participar o no en unes eleccions i afavorir escenaris de polarització de l’esdeveniment.
Emocionar-se i emocionar. Aquesta és la clau. Emocionar-se pel canvi social, per les noves idees i pels reptes. Només així és possible emocionar (…). La capacitat que tinguin els uns o bé els altres per transmetre passió pels canvis, entusiasme per les idees i il·lusió pels reptes es convertirà en la clau emocional que els permetrà connectar amb els ciutadans. Aquests volen solucions, però també horitzons, somnis i projectes.
