Ramon Bosch
Dijous passat, mentre esperava torn a la consulta del metge, em va ser donat escoltar la conversa entre dues pacients que comentaven la darrera aparició pública de Puigdemont.
Potser sí que és lleig escoltar les converses dels altres i encara més transcriure-les en un diari, però l’edat provecta de les senyores feia que parlessin en un to de veu que resultava impossible inhibir-se’n i l’interès, l’actualitat i la novetat del tema m’han fet decidir a compartir-lo amb els possibles lectors:
– Es veu que el president ha dit que tornarà. Deia una, la més grassoneta i decidida de la parella.- Que tornarà a presentar-se?, preguntava l’altra.
– No, això també, però que tornarà a Catalunya.
– És clar, quan li donin l’amnistia.
– No, dona, que no entens res, que tornarà per les eleccions. Bé, no ben bé per les eleccions, però es veu que si el fem president, tornarà.
– Però que no ho és ja de president?
– Sí, Teresa –l’altra carregant-se de paciència–, és el president legítim, però ara cal que el fem president, president.
– I si no el fem president, president, que tu dius, no tornarà?
– Això no ha quedat clar, però sí que ha dit que si el fem president, president, ho tornarà a fer.
– El què tornarà a fer, escapar-se a Brussel·les?
– Nooo, noia, que n’ets de toixa quan vols! Tornarà a fer un referèndum i a declarar la independència, però aquesta vegada de debò, de debò, perquè es veu que durant tot aquest temps ha tingut ocasió de pensar-ho bé.
– Vols dir que l’altra vegada que la va declarar no s’ho havia pensat bé? A veure si tindrà raó la Ponsatí.
– La Ponsatí és una traïdora que vol fer una llista pel seu compte quan el que ens cal, més que mai, és unitat. Ja ho ha dit el president, el que ens cal és una llista unitària.
– Vols dir amb els d’Esquerra? No ho veig gens clar. Aquests d’Esquerra els trobo molt tous amb els immigrants. A mi la que m’agrada és aquella noia de Ripoll.
– Doncs, mira, es veu que aquesta també es presentarà a les eleccions. Ves que amb tantes llistes no acabem fent un pa com unes hòsties! Jo estic molt decebuda, no li poden fer això al president, tants sacrificis que ha fet per nosaltres! T’imagines el que ha de ser viure a Brussel·les, tan lluny de tot? Si a les deu ja no hi ha ningú pel carrer. Quan hi vam anar amb el Jaume en aquella marxa per donar-li suport vam tornar amb el cor encongit. En canvi, els altres quatre dies a la presó i a beneficiar-se de l’indult. Ja ho ha dit ja el president, els de l’indult són uns egoistes que només han mirat per ells.
– Home, Paquita, l’amnistia també se l’ha volgut fer una mica a mida el president…
– No em diguis Paquita que ja saps que ara em faig dir Francesca!
– Noia, perdona, és el costum.
Lamentablement, em van cridar per entrar a veure el metge i vaig haver de deixar aquelles senyores a mig parlar. Tant que m’hauria agradat saber si eren més d’en Turull o de la Laura Borràs o què pensaven de la possibilitat que Rull sigui l’alternativa si Puigdemont, a l’hora de la veritat, no acaba de trobar el camí de tornada…
