Jordi Voltas, sotsdirector de qualitat de l’ESEEIAT de la UPC
Una societat moderna com la nostra no s’entén sense la integració d’una estructura universitària sòlida que garanteixi una formació de professionals altament qualificats i la transmissió i la generació de coneixement.
Així com la generació de noves idees i que continuï sent motor de creixement científic per contribuir a donar resposta a problemes globals. Per això sabem que la universitat és un dels principals actors en la creació del món que volem, perquè genera riquesa i cohesió social.
Donada aquesta missió, la universitat hauria d’estar ben considerada per la ciutadania. De fet, segons el Baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya, la universitat és la institució millor valorada pels catalans. Però en tenim prou amb això? Ens hem d’emmirallar en els elogis? Recordem que vivim en una societat en què el soroll mediàtic és enorme i en què la utilització de les xarxes socials fa que estiguem contínuament sotmesos a una actualitat canviant, amb la veritat en risc i el biaix continu.
Enmig d’aquest soroll, com es percep la universitat? Hi ha dos aspectes que haurien d’ajudar-nos a generar confiança en la societat, més enllà de l’activitat que ens és pròpia: una és la manera com la universitat s’explica, l’altra és la manera com la universitat escolta. D’això en diem retre comptes i atendre els grups d’interès.
Els grups d’interès de la universitat són tots els col·lectius amb els quals la universitat té alguna mena de relació. Dins de la mateixa universitat trobem els que hi treballen i els que hi arriben per formar-se, és a dir, els estudiants, el professorat i el personal tècnic de gestió, administració i serveis. Cal que la universitat estigui especialment atenta al que necessiten, al que esperen i al que reben aquests col·lectius. Per la seva part, els grups d’interès externs a la universitat viuen en el nostre entorn més immediat, com ara la ciutat, el territori, el teixit social, l’econòmic, l’empresarial i l’industrial, en definitiva, la societat civil del país.
Així mateix, rendir comptes significa ser transparent, tot assumint públicament la responsabilitat de les accions preses finançades amb els diners de tots. En aquest sentit, hem d’explicar amb coherència especialment allò que pugui generar alguna crítica o dubte, aprofitar l’ocasió per valorar suggeriments i queixes, i també transformar les felicitacions en energia per continuar progressant.
Quan una universitat vetlla i treballa per respectar aquests principis, és percebuda per la ciutadania com un element del qual forma part, i llavors diem que camina cap a l’excel·lència en la seva qualitat institucional.
De totes les àrees del món industrial, durant molt de temps la qualitat ha estat el germà petit o el parent pobre de les empreses, vinculada com estava amb paperassa i burocràcia. La qualitat era una qüestió menor de la qual s’ocupava el responsable de qualitat, algú molt pacient, treballant sovint a l’ombra, que es dedicava a redactar els famosos processos i a generar tot un grapat de documentació àrida amb les evidències i indicadors que calia controlar.
Per sort, treballar la qualitat ha experimentat una gran transformació i ha esdevingut en una activitat fonamental per a qualsevol empresa o institució amb vocació de servei cap als seus clients o usuaris. De fet, ara, en la mesura en què és entesa per l’organització i assumida a tots nivells, la qualitat augmenta l’eficiència i l’eficàcia, redueix costos i augmenta la satisfacció de totes les persones que formen part de la cadena de valor.
En l’àmbit universitari, els processos de qualitat institucional ajuden que treballem d’una manera més simplificada i amb més certeses, perquè proporciona mecanismes per escoltar les persones, les organitzacions i les institucions –els grups d’interès–, omple de valor les seves aportacions i formalitza la manera en què la universitat ret comptes de les seves activitats, dels seus resultats i de les seves decisions.
Així, una escola o facultat que segueixi aquests models de funcionament esdevindrà una institució acreditada per l’agència de qualitat corresponent i amb el corresponent segell de qualitat institucional. Com que això és normativament públic i notori, els usuaris tindran el dret de saber si s’adrecen a un centre amb acreditació institucional o no.
Per això, una institució universitària que disposi de l’acreditació de qualitat institucional està en camí de ser percebuda per la societat com un ens que garanteix la formació de professionals altament qualificats, que s’ocupa de transmetre i generar coneixement, que impulsa la generació de noves idees i que és motor de creixement científic, contribueix a donar resposta a problemes globals, i esdevé un dels principals actors en la creació del món que volem, generant riquesa i cohesió social.
