Joan Carles Folia, Coach Advance Life
Si ens quedessin 60 segons abans de morir i ens fessin la pregunta “estem contents amb la vida que hem fet?”, què respondríem?
Aquesta és una de les qüestions que treballo a la meva consulta i respon a una reflexió directa, clara i concisa de com estem tirant endavant cadascuna de les nostres vides. No cal esperar aquest últim minut abans de la mort per fer-nos aquesta reflexió, potser que la fem ara que encara podem canviar alguna cosa. Bronnie Ware és una escriptora, cantant, compositora i professora australiana que va fer el salt a la literatura amb el llibre “Els cinc manaments per tenir una vida plena”, un veritable “best-seller” basat en la seva experiència com a infermera de cures pal·liatives. A la seva obra i amb la seva experiència, Ware exposa els cinc pensaments de les persones uns moments abans de la mort i els classifica d’aquesta manera:
1. “M’agradaria haver tingut el valor de viure una vida fidel als meus conceptes i no la vida que uns altres esperaven de mi.
2. “M’hauria agradat no haver treballat tan dur”.
3. “M’agradaria haver tingut prou valor per manifestar els meus sentiments”.
4. “M’hauria agradat mantenir-me en més contacte amb els meus amics”.
5. “M’agradaria haver estat més feliç”.
Fixem-nos en el fet que les cinc lamentacions disten bastant d’elements relacionats amb el fet material de la vida. Ningú es lamenta del que no ha aconseguit, del que no ha pogut tenir, ni comprar i, en canvi, tothom reflexiona i emet una queixa davant de situacions íntimes i personals no compartides i gairebé imposades. És el lament més trist dels moribunds que van preferir enganyar-se a si mateixos i continuar amb unes existències en les quals no eren felices, en lloc de lluitar contra totes les pors i canviar de vida.
Aquestes premisses de Bonnie Ware que ha tret de les persones que estan al seu llit de mort fa que el balanç dels moribunds pugui resultar un examen frustrant. Des d’aquesta perspectiva empírica de gent que posa punt final a la seva singladura, seria bo que totes les persones que estem en la plenitud de les nostres condicions reflexionéssim a temps per canviar els nostres propòsits i poguéssim reconduir la marxa dels anys perquè en el moment d’enfrontar la mort poguéssim partir tranquils amb el recorregut al llarg de la vida realitzat, d’acord amb les nostres il·lusions i dels nostres anhels.
Doncs no esperem que la vida ens “regali” situacions extremes per plantejar-nos canvis que desitgem. Si haguéssim de fer –de fet, a la meva consulta es fan projecte de canvis vitals– aquests canvis, ens hauríem de basar en algunes premisses. Jo diria que la primera a la qual ens hem de sotmetre és a ser conscients de la petitesa de viure només entre 80 i 90 anys, una misèria. I a partir d’aquest convenciment, abraçar la curiositat com a punt d’inflexió per aconseguir aquesta mentalitat que ens dona l’energia per superar la por i la procrastinació. Un segon element que em sembla determinant és adoptar certes mentalitats que apostin per la proactivitat, el pensament divergent i l’experimentació pròpia, lluny dels prejudicis habituals. Aquestes mentalitats poden ser especialment útils en enfrontar decisions difícils, ja que ens ajuden a mantenir una mentalitat oberta i flexible, explorar múltiples opcions i considerar diverses perspectives abans de prendre una decisió per caminar en una direcció. I tot i que prendre una direcció concreta és força important, és més important reconèixer que les eleccions no són definitives i que pots ajustar el teu curs en el futur si és necessari. Mantenir-se obert a la flexibilitat i l’adaptabilitat et pot ajudar a prendre decisions difícils amb més confiança i a canviar, si cal, el rumb de la nostra elecció. Ja en un tercer nivell, caldrà fer una reflexió i escàner de les nostres vivències i avaluar què funciona i què no. En enfrontar decisions difícils, prendre’ns el temps per reflexionar sobre els nostres valors, metes i prioritats pot proporcionar-nos una base sòlida per prendre una decisió informada i alineada amb allò que realment importa. Com diu una bona amiga, no n’hi ha prou d’estar enamorat d’una persona, el que cal és saber del tot de la seva conveniència o no.
Molts pensen que això de les metes o les aspiracions és per a persones ambicioses o aferrades als diners, però els luxes no consisteixen en la recollida d’objectes materials i la seva exhibició com ha estat la norma històrica. Un minut abans de morir queda clar que les prioritats i els nous privilegis consisteixen a gaudir de béns aparentment molt bàsics, però poc accessibles, com ara el temps, l’espai, la tranquil·litat, la companyonia, un entorn saludable i la llibertat d’escollir què volem fer amb la nostra vida.
Descansem en pau, si podem.
