Ona Martínez, tinenta d’alcalde de Projecció de la Ciutat
Hi ha consensos de ciutat. Existeixen. Són aquells grans acords que transcendeixen els grups polítics perquè les persones que vivim a Terrassa tenim clar que milloraran la qualitat de vida i les oportunitats de futur a la ciutat.
Alguns exemples: que la Renfe funcioni, que tinguem una nova estació a Terrassa Oest, més freqüència de pas dels FGC, que deixem de ser zona 3, que l’escola inclusiva sigui una realitat, l’ampliació del CAP Nord i la construcció i posada en funcionament d’un CAP i d’un CUAP d’urgències per reduir les llistes d’espera, potenciar la indústria audiovisual per crear més riquesa a la ciutat construint dos nous platós al Parc Audiovisual (que significarien feina per a professionals, autònoms i petites i mitjanes empreses de la ciutat), més i millor formació professional, revertir –per fi!– totes les retallades convergents i augmentar els tan necessaris pressupostos d’educació i de salut. Sense parlar de les infraestructures per fer front a la sequera, per exemple, o l’ampliació del tercer carril de la C-16 per desviar per l’exterior trànsit que ara circula per dins la ciutat col·lapsant carrers.
Em resulta literalment increïble que tots aquests temes de consens estiguin ara en perill per pur tacticisme polític. Per un simple càlcul partidista, electoralista i netament curtterminista.
Vaig a pams: ha costat anys i molta feina ubicar Terrassa dins el projecte del Catalunya Media City. I de què ens serveix el Catalunya Media City? Doncs per portar la indústria audiovisual a treballar encara més al nostre país i, sobretot, a Terrassa. I no només perquè faci il·lusió que el nostre nom estigui vinculat a grans produccions audiovisuals de renom internacional. No. Els dos nous platós que hi havia previstos en part als pressupostos que tan irresponsablement s’han rebutjat suposaven la facturació de milers d’hores de feina anuals per a professionals, autònoms i empreses del nostre país que treballen fent possible un gran rodatge. Indústria neta que rep milions d’inversió estrangera. Llocs de treball de qualitat. Tot això ara està a l’aire. I quan competim al mercat internacional, el temps és vida. Ens tocarà esprintar.
La millora de la sanitat a Terrassa no és una qüestió menor. Tenim el CAP Rambla saturat i necessitem amb urgència un nou CAP, centres d’urgències d’atenció primària i inversions per reduir les llistes d’espera, com una segona màquina de ressonàncies a l’Hospital. Tot a l’aire per pur interès partidista, tot molt més complicat que una setmana enrere.
I seguiria amb la millora de les condicions laborals de mestres que es van pactar amb els sindicats i que ara queden en suspens perquè no hi ha pressupost. O la millora del desplegament de l’educació inclusiva…
Ha fet bé el president Aragonès de convocar eleccions en el termini més curt possible, perquè el país i la seva gent no poden esperar. Hem perdut, molt probablement, l’oportunitat d’invertir més milions d’euros que mai. Que mai! No allarguem més la situació i fem possible que el país es torni a posar en marxa com més ràpidament millor. Terrassa també ho necessita.
Però el mal no és només aquest: impedir que el pressupost per al 2024 de la Generalitat, el més social en termes absoluts de la història, tirés endavant ha provocat que els pressupostos de l’Estat es prorroguin. I això també té conseqüències negatives per a Terrassa. Molt negatives en termes immediats amb més d’1,5 milions d’euros en joc. Més d’1,5 milions d’euros que necessitem per donar més i millors serveis a la gent de Terrassa. O conseqüències com que torni a quedar aturada l’estació de Terrassa Oest.
Si ho sumem a la irresponsabilitat de la majoria conservadora del Senat que impedirà que gastem tots els diners que tenim per fer-nos compensar el dèficit de l’Estat, estem davant d’una tempesta perfecta que afectarà els ajuntaments, sí, però que a efectes pràctics afectarà tots i cadascun dels ciutadans i ciutadanes de Terrassa que rebran menys inversions i serveis dels que han pagat en forma d’impostos a l’Estat o dels que haurien de rebre per la redistribució de la riquesa.
Esperem i demanem que el govern espanyol faci la feina i que, malgrat la pròrroga dels pressupostos, aprovi mesures que els municipis necessitem per poder donar els serveis que la nostra gent mereix. Perquè cal dir-ho: si no ho fa, i no hi ha pressupostos, la norma europea obliga a fer que els recursos extres vagin als bancs, per pagar deute. La banca, un cop més, ha guanyat.
Quanta, quanta irresponsabilitat.
Nota de l’editor: Diari de Terrassa obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.
