Joan Boldú
El vocable “polarització” fou escollit com la paraula del 2023 per la FundéuRAE per dues raons.
Pel seu interès lingüístic, és a dir, per l’evolució del seu significat i per la seva presència als mitjans de comunicació. Fa més d’un segle el terme “polarització” era un terme restringit al llenguatge de la ciència. Avui aquest vocable ha adquirit el sentit d’orientar en dues direccions contraposades (com els pols geogràfics, magnètics i elèctrics), expressa sovint la idea de divisió en dos blocs o opinions oposades i genera crispació i confrontació. És un fet la polarització en l’àmbit local i mundial de la societat, la política, l’economia, l’opinió pública, les xarxes socials, etc.
Si hi ha polarització és que prèviament hi ha “polaritat”. La polaritat és la condició del conjunt que té propietats oposades, com els pols, un significat dels quals és “extrem”, part primera o última d’una cosa, el seu principi o final, com, per exemple, els extrems d’un circuit elèctric o d’un imant. En percebre i interpretar la realitat, ens trobem davant d’un panorama en què descobrim que tota ella és una permanent i tensa oscil·lació entre oposats –dia/nit, estiu/hivern, llum/foscor, calor/fred, amunt/avall, nord/sud, est/oest, èxit/fracàs, bell/lleig, realitat/aparença, plaer/dolor, amor/odi, etc.– que coexisteixen. Tot té dos pols oposats. L’un existeix perquè existeix l’altre, no es neguen, no s’exclouen, ambdós es necessiten, són les dues cares d’una mateixa moneda. Els contraris poden oposar-se, però hi ha una gradació entre ells que els integra (blanc/negre). Són els termes contradictoris els qui s’exclouen recíprocament, ja que són alhora una afirmació i una negació. Per exemple, entre informació vera i informació falsa no hi ha gradació possible, perquè la informació falsa és no-vera.
Què es pot fer amb els oposats? Una opció és entendre’ls com a termes excloents, la qual cosa és crear “fronteres”, posar límits, fer una clara demarcació entre ells. És amb aquesta construcció de murs quan apareix el conflicte, la guerra dels contraris/oposats i s’esdevé que el món humà es transforma en un món de conflictes, perquè és un món de fronteres entre opinions contràries sobre economia, política, cultura, societat, tecnologia, etc. que separen cultures, grups socials, nacions… Hom creu que els oposats són opcions excloents, irreconciliables i amb l’exclusió recíproca dels contraris es manifesta la polarització. Com? Per què? Ella té, d’una banda, arrels afectives –en què els sentiments, emocions i passions juguen un paper fonamental– que es refereixen a temes d’identitat; i, d’una altra, arrels mentals, ideològiques. En efecte, hom fa judicis de valor sobre individus d’altres grups i pren actituds contra ells pel sol fet de pertànyer a grups diferents del seu. A més, els partits polítics i els ciutadans que els voten es van atansant cap als extrems, excloent-se i confrontant-se agressivament. La polarització és una “frontera tancada”, una construcció de murs impermeables entre dos pols que els separa; una força centrípeta, orientada cap a dintre; una deu de perill i amenaça. Per la qual cosa és necessari percebre i tractar l’altre pol com a enemic. Qüestionem les persones de grups diferents del nostre, qüestionem les opinions contràries a les nostres. Tanmateix, mai qüestionem la frontera com a tal!
Ara bé, hi ha una altra manera d’entendre metafòricament la frontera. Ella es pot referir a una zona d’integració gradual. És a la frontera on es troben les interaccions amb la finalitat de ser membrana permeable, una frontera “oberta”. L’humanista, economista i escriptor J.L. Sampedro deia al discurs per a l’ingrés a la RAE que hi ha dues formes d’entendre “la frontera”. Les fronteres poden ser murs infranquejables, però també poden tenir “portes” que permeten ser superades, ja que la porta obre fronteres, és llindar, trànsit, principi o final d’un procés. La frontera ens invita al fet que la travessem. El geògraf argentí Eliseo Popolizio afirmà en un “Col·loqui d’Estudis Fronterers” (1988): “Enlloc se sent tant el que uneix i separa, com en una frontera”.
