Opinió

“… Són les accions les que parlen al món”

Carme Medina Hernández, Associació de Dones bahá’í

Aquest any el programa “8M Dia Internacional de les Dones 2024”, amb més de 40 activitats planificades, ens ajuda a reflexionar com arribar a ser aquests “Agents de Canvi per la igualtat de gènere”, lema que dona nom a la campanya d’enguany.

Per aconseguir-ho, l’educació és imprescindible. Hem d’invertir en processos educatius que ajudin a desenvolupar tant els poders intel·lectuals com els espirituals dels éssers humans, adquirint qualitats que ens inspirin a fer allò que és apropiat i bo per a nosaltres mateixes i per als altres. Bahá’u’lláh (1817-92), fundador de la Fe bahá’í, va escriure: “Considereu l’ésser humà com una mina, rica en gemmes de valor inestimable. Només l’educació li pot fer revelar els tresors i permetre a la humanitat beneficiar-se’n.”

Cada ésser humà té un doble propòsit a la vida que dona direcció i significat a la seva existència. Aquest doble propòsit consisteix a promoure els processos continus de transformació personal i social. Quan aquest procés dual és reconegut i acceptat per la persona com l’objectiu de la seva pròpia vida, aconsegueix tenir una vida activa i plena, i és una font de benestar per als qui l’envolten.

El procés de transformació personal consisteix a convertir les potencialitats latents de cada persona en una realitat vivent, en la qual les dimensions físiques, intel·lectuals i espirituals aconsegueixen la seva expressió més elevada i noble. El procés de la transformació social és col·laborar amb els altres a construir una civilització en progrés continu, basat en els principis de justícia, unitat i amor. Per aquest motiu, el veritable lideratge feminista està potenciant un sistema social alhora progressista, pacífic, dinàmic i harmoniós, un sistema que dona llibertat a la creativitat i iniciativa individual i basat en cooperació i reciprocitat. Aquesta és una tasca altament complexa i desafiant que enfronta avui dia la humanitat.

La transformació social ha d’anar acompanyada de la transformació personal. No hi haurà transformació social si no hi ha canvi en les persones que formen la societat. “No podem construir una societat d’or amb individus de plom”. En les escriptures bahá’í trobem: “No podem separar el cor humà del medi exterior i dir que, un cop haguem reformat algun dels dos, tot millorarà. L’ésser humà és orgànic amb el món. La seva vida interior modela l’entorn i ell mateix és profundament afectat per aquest. L’un actua sobre l’altre i tot canvi permanent en la vida de l’ésser humà és el resultat d’aquestes reaccions mútues.”

En aquest moment històric, la desigualtat de drets, privilegis i oportunitats entre dones i homes és una de les malalties més greus que pateix la humanitat. En qualsevol malaltia no hem de quedar-nos en el símptoma, sinó que hem de buscar la causa i eliminar-la perquè tot el cos torni a funcionar amb perfecta salut. El que passa avui al cos de la humanitat és que sanejar el sistema implica treballar per eliminar tota mena de prejudicis, sigui de gènere, raça, classe, religió, llengua, o de qualsevol altra condició que impedeixi que tots els ciutadans i ciutadanes del món siguin considerats iguals i amb els mateixos drets. Hem d’eliminar tot el que permeti que qualsevol persona es consideri superior a una altra, tant en l’àmbit personal com social.

Les associacions i organitzacions que estan fent esforços per resoldre els grans problemes que afligeixen els pobles del món han demostrat que els mitjans científics, tecnològics i polítics no són suficients per si sols. Ni ho són tampoc els diners, ni la capacitat organitzativa, ni tan sols els coneixements.

És fonamental i imprescindible per canviar aquesta inèrcia adquirir al llarg de la nostra vida una educació que potenciï principis i valors de justícia social i equitat. Però, sobretot, que totes i tots ens comprometem a actuar en conseqüència, ja que “… són les accions les que parlen al món i són la causa del progrés de la humanitat”.

To Top