Joseba Quevedo, catedràtic emèrit de la UPC a l’ESEIAAT i membre de l’OAT
Des del passat 1 de febrer del 2024 es declara a Terrassa, igual que a la gran majoria de les ciutats i pobles de Catalunya alimentats per les conques internes, l’estat d’Emergència I per sequera hidrològica.
Com es detalla en el pla d’emergència publicat per l’ACA, s’estableixen, entre altres mesures, 3 estadis, amb una dotació màxima de consum per persona i dia en cada cas: Emergència I a 200 litres/persona i dia, Emergència II a 180 litres/persona i dia, i Emergència III a 160 litres/persona i dia.
D’altra banda, és públic i conegut que el consum domèstic a la ciutat de Terrassa ha disminuït els últims anys i és inferior a la mitjana de Catalunya. Amb les dades consolidades del 2023, el consum domèstic a Terrassa és una mica inferior a 100 litres per persona i dia. Llavors la pregunta que es pot fer la ciutadania terrassenca és si, realment, estem molt per sota de la dotació màxima de qualsevol dels tres estadis d’estat d’emergència i, per tant, si podem estar relaxats sobre aquesta mesura. I no és ben bé això, m’explico.
La dotació màxima de consum per persona i dia, que explicita el pla d’emergència, fa referència a tot el volum d’entrada diari del subministrament d’aigua a la xarxa de distribució municipal d’aigua potable dividit pel nombre de persones reals al municipi. Amb les dades consolidades del 2023, aquesta dada a Terrassa és una mica inferior a 180 litres/persona i dia, que està per sota del llindar de l’estadi d’Emergència I, però si entrem a l’estadi II, i especialment a l’estadi III, estarem per sobre dels llindars, si no continuem amb la conscienciació d’augmentar l’estalvi del consum d’aigua i en la millora de l’eficiència hidràulica de la xarxa d’aigua.
I una pregunta que ens podem fer és: com pot ser que un consum domèstic d’aproximadament 100 litres hem passat a 180 litres dotats a l’entrada de la xarxa de Terrassa per persona i dia?
Doncs la resposta a aquesta pregunta té diverses raons, d’una banda, perquè l’aigua potable dotada a la ciutat de Terrassa no és, només, per als consumidors de les llars domèstiques, sinó que també per a altres usos de l’aigua, per exemple, per als consums de tipus industrial, comercial i municipal. Sí que és cert que el consum domèstic és el majoritari, al voltant del 75%, però no és l’únic del consum real de tota l’aigua subministrada.
I, d’altra banda, perquè la xarxa de distribució d’aigua no és estanca i es perd aigua al subsol, són les fuites reals en els més de 500 quilòmetres de xarxa de distribució fins a arribar a les llars, però també es perd aigua a la xarxa per furts d’aigua i per manca de qualitat dels comptadors d’aigua que, generalment, compten per sota el consum real (subcomptatge) atribuït en part a la manca de sensibilitat en la mesura dels comptadors actuals. Lògicament, aquest últim raonament no es tracta d’una fuita real, però sí que es considera una fuita aparent perquè una part del consum no queda registrada. I, finalment, també hi ha una part de consums no registrats que són necessaris per a la gestió de la xarxa (neteges de dipòsits i canonades en reparació, fonts de la ciutat i altres). La taula, proposada per la International Water Association (IWA), resumeix aquests conceptes, en què es pot veure la diferència entre aigua subministrada i consum domèstic.
Taula. Balanç hidràulic standard reduït, segons la IWA
En conclusió, s’han explicat les raons que justifiquen les diferències entre la mesura de la dotació màxima a cada municipi en litres per persona i dia i el consum domèstic, que és molt inferior. L’esforç de la ciutadania a Terrassa i dels sectors industrial i comercial per estalviar en el consum d’aigua i la millora de l’eficiència de la xarxa hidràulica per part de TAIGUA permeten complir amb el primer estadi de l’emergència de la sequera, però caldrà mantenir i augmentar la conscienciació en incrementar l’estalvi del consum aigua i en la millora de l’eficiència de la xarxa si, com tot indica, s’arriba als estadis II i III de l’estat d’emergència.
I una observació final, només els pobles i ciutats que disposin de telecomptadors, que permeten conèixer el consum de l’aigua de forma contínua, podran vigilar el consum diari de les persones abonades, calibrar l’efecte de les mesures d’estalvi d’aigua en el període de sequera i, a més a més, els facilita la localització de fuites d’aigua. El plenari de l’Ajuntament de Terrassa va aprovar per unanimitat, el mes de març del 2022, una proposta de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT) per impulsar la transició digital i la implantació de telecomptadors d’aigua a tota la ciutat aprofitant els ajuts europeus i fa poc s’ha presentat un projecte innovador de transició digital i millora de l’eficiència del cicle integral de l’aigua per aconseguir un ajut econòmic del pla estatal PERTE d’Aigua Digital.
