Salvador Cristau Coll, bisbe de Terrassa
Fa uns dies, el passat 9 de febrer, vaig poder visitar el Centre Sara de Càritas, a la ciutat de Sabadell, i vaig rebre el Sr. Carles Campuzano, conseller de Drets Socials de la Generalitat.
El conseller es va interessar detingudament pel centre i la tasca que allà es du a terme a favor del col·lectiu de persones amb risc d’exclusió social pel VIH.
Posteriorment, vàrem mantenir una reunió amb els responsables de Càritas diocesana allà mateix per presentar al conseller l’activitat de Càritas en el territori diocesà i explorar línies de col·laboració i especialment d’ajuts econòmics.
Més enllà que les administracions valorin positivament la tasca que es porta a terme des de la comunitat cristiana a través de Càritas i que cerquin la manera de donar suport i ajudar en alguns projectes, penso que és bo que reflexionem sobre com la Quaresma ens ajuda a viure una de les dimensions essencials de la nostra fe i que queda expressada en la pràctica de l’almoina.
El papa Francesc, en el missatge de Quaresma d’enguany, ens recorda que “la pregària, l’almoina i el dejuni no són tres exercicis independents, sinó un únic moviment d’obertura, de buidament: fora els ídols que ens angoixen, fora els aferraments que ens empresonen”. Des d’aquesta perspectiva, entenem, doncs, l’almoina com una de les cares de l’únic procés de conversió que Déu demana als seus fills, i que a més de ser profitosa per als més necessitats, ens ajuda en la nostra purificació i maduració com a persones.
Fa segles, Sant Joan Crisòstom, en una de les seves homilies, reflexionava precisament sobre què vol dir ser cristià i afirmava amb una certa contundència: “Vols honrar el cos de Crist? No el menyspreïs, doncs, quan el contemplis nu en els pobres, ni l’honoris aquí, al temple, amb llenços de seda, si en sortir l’abandones al fred i la nuesa. Perquè el mateix que va dir: ‘Això és el meu cos’, i amb la seva paraula va portar a realitat el que deia, va afirmar també: ‘Vaig tenir gana, i no em vau donar menjar’.” Aquest pare de l’Església unia la celebració de l’Eucaristia amb l’atenció als més necessitats com a expressió de l’únic amor de Déu per la humanitat.
I és que els pobres i els necessitats no els hem de veure com una càrrega més, com si fos estranya a nosaltres. Són també membres de la nostra família, de la família dels fills de Déu, obra també de la seva creació i predilecció. A les Orientacions pastorals per a aquests propers cursos, us convidava a intensificar l’atenció als pobres, marginats, sense sostre i necessitats com una cosa que forma part de la nostra missió. I no s’hi val excusar-se dient que ja hi ha institucions que n’ocupen. És a través d’aquestes institucions que també nosaltres ens podem comprometre a col·laborar-hi, aportant-hi recursos materials com són l’ajut econòmic o roba o aliments, però també dedicant-hi part del nostre temps per donar suport i acompanyar els diversos projectes que des de Càritas, parroquial i diocesana, es porten a la pràctica.
Us convido, doncs, a intensificar també la pràctica quaresmal de l’almoina com a expressió de la caritat cristiana envers els germans. Com bé ens recordava Sant Joan Crisòstom, “honorem Crist amb aquell mateix honor amb què ell desitja ser honrat”, ja que “Déu no té certament necessitat de gots d’or, però sí que, en canvi, desitja ànimes semblants a l’or”.
