Salvador Cardús i Ros
Ara que –oh, miracle!– s’ha obert al trànsit la B-40 de Terrassa a Abrera, ja ha començat la nova sèrie de terror gens fantàstic de la construcció de la B-40 de Terrassa a Sabadell i Castellar del Vallès. Compreu crispetes!
És una obvietat haver de recordar que és del gènere surrealista que en disset anys de construcció dels sis quilòmetres ara inaugurats no s’hagi tingut temps ni pressupost per tenir un projecte acordat i tancat per als sis quilòmetres més que han d’arribar a Sabadell i Castellar del Vallès. Es tracta d’una deixadesa política que afecta totes les administracions i tots els partits que han estat governant el país al llarg d’aquest segle. El cost d’aquesta construcció no hauria estat res al costat del preu pagat pels usuaris en hores de treball perdudes en retencions, en combustible inútilment cremat de més o en contaminació afegida. I, és clar, pèrdua d’avantatges en productivitat de les empreses i de noves inversions que haurien enriquit la comarca.
Tanmateix, si això ja és prou escandalós, el nou serial que fa un any es va anunciar amb la imposició de la B-40 Sabadell-Terrassa per part del PSC als pressupostos del govern d’ERC pot acabar sent més llarg que el “Doctor Who”, en antena des del 1963 al Regne Unit, o l’“Est Enders” –aquí, “Gent del barri”– que fa prop de quaranta anys que dura. Per començar, la “grossa” li va caure al conseller de Territori, antic alcalde de Sabadell i ferm opositor a aquesta via, Juli Fernàndez, que va acabar dimitint. Ja és pega! Després, Madrid ha tardat un any a fer les reformes legals necessàries per signar un conveni que, bo i mantenint la titularitat de la futura carretera i la darrera decisió sobre qualsevol projecte que es faci –qui paga mana–, passa la pilota de la construcció al govern de la Generalitat. Un regal enverinat perquè –si més no de moment– serà un govern d’ERC l’encarregat de fer avançar un projecte que mai no ha volgut fer i que, si s’hi posa –ja ho veurem–, l’obligarà a encarar-se a l’oposició dels que hi estan en contra i que fins ara li eren companys de viatge.
Una entrevista d’aquest divendres passat a l’alcalde de Castellar del Vallès, Ignasi Giménez, a “El Punt Avui” em confirma les meves reserves, que també són les seves. Per començar, l’alcalde lamenta que a la inauguració del tram fins a Abrera no hi hagués cap representant del govern de la Generalitat. Sí: és un mal començament. Però a més, segons l’alcalde, sembla que el govern d’ERC voldria que aquesta B-40 fos una carretereta d’un carril en cada direcció, mentre que les administracions locals i les institucions econòmiques afectades, i també el ministre espanyol del ram, la volen de dos carrils en cada direcció. En resum: que només posar-se d’acord en el projecte ja serà un turment que pot durar entre dues i tres temporades de serial.
I llavors, és clar, vindria l’execució. Fent broma, ja vaig escriure que només ens faltaria que es trobés un poblat ibèric a mig recorregut. Però em sembla que no caldrà, i que ja trobarem nous esculls per arribar a superar el rècord de construir el quilòmetre de carretera per dia que ha aconseguit el tram ara inaugurat. La suposada victòria del traspàs del govern espanyol al de la Generalitat de la responsabilitat de gestionar la construcció s’acabarà mostrant com el que és: un parany més en contra nostra per estalviar-se o endarrerir les inversions que ens caldrien. I temo que ni un hipotètic futur govern de la Generalitat del PSC presidit per Salvador Illa seria capaç de desenredar el cabdell que serà aquest nou projecte nascut amb el pas canviat.
