Josep Ballbè i Urrit
Se m’acut anar desgranant força mots en format de rodolí al llarg d’aquest article.
Vull denunciar –en essència– la palesa incompetència del govern català. De bones paraules, en tenen moltes. Referint-nos concretament al problema greu de la sequera, grinyolen del tot… quan és una competència bàsica de la seva incumbència. Sobretot quan pràcticament som en fase d’emergència en aquesta matèria.
Esdevé una indecència supina copsar la seva telepresència constant per cantar-nos l’excel·lència en la gestió des de la grandiloqüència. Si més no, cal tenir més humilitat i decència. Diluir la persistència d’una omnipotència xulesca. En conseqüència, és lògica la reticència de la gent envers el que considera una gestió farcida d’incongruència. Voler escudar-se en la innocència no és altra cosa que putrescència. Freguen el que jo veig com a súmmum de la decadència. Es veuen amb llicència d’autoirrogar-se la reminiscència i l’oblit. Ja n’hi ha prou de fer el passerell! És per això que he triat un títol tan sorneguer, ja que la paciència se m’acaba.
A Itàlia, es fa servir una expressió molt adient en la contingència hídrica: “Piove? Porco governo!” Ací, més val començar afegint-hi un adverbi de negació a l’aforisme. La pluja, sobretot quan és silent i perllongada en el temps, ens genera melangia. Diré, tanmateix, que –a mi– la nostàlgia i la reticència me la creen cadascun dels dies que no plou. Més m’agradaria fer servir la dita del “ploure, prou que plou… Però pel que plou, plou poc”.
Sense barrejar conceptes, però aplicant criteris realistes, entenc que els quatre darrers presidents de la Generalitat (Artur Mas, Quim Torra, Carles Puigdemont i Pere Aragonès) han demostrat ben poca cosa. L’estel de la seva política s’ha projectat i focalitzat en el “fum” de la independència… I així ens va! Suspens en aigua. Idèntica qualificació pel que fa a docència en l’anomenat informe PISA, citant dos exemples que els deixen retratats en l’evidència. En fi, allò que definiria com la incoherència per bandera i anar-hi anant!
En sentit figurat, sembla que plou sobre mullat. Mentrestant, els nostres polítics encaixen les crítiques com qui sent ploure. Haurem de preguntar-nos si valdrà la pena plantejar-se una queixa clonant l’exemple i el soroll de la pagesia? Menys “taules de l’aigua” i més efectivitat pràctica!
