Sonia Giménez Guzmán
Fa 5 anys que a Terrassa tenim gestió pública de l’aigua
Crec que és un bon moment per agrair a totes les persones que ho han fet possible, des de la ciutadania organitzada a la Taula de l’Aigua, que va impulsar el procés, als serveis tècnics de l’Ajuntament que van encarregar-se de la complexa transició, un cop aprovat el model públic en aquell famós Ple del juliol del 2018.
La gestió pública, recordem, és condició necessària però no suficient. Per això vam crear l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT), que treballa per garantir la participació ciutadana, la transparència i la justícia social i ecosistèmica, sense oblidar la sostenibilitat financera de l’empresa, quelcom del tot imprescindible.
Per celebrar aquest 5è aniversari, dimarts dia 20 a la Masia Freixa hem comptat amb l’assistència de diferents persones de primer ordre en el món de la participació i el dret humà a l’aigua. Ens ha acollit la regidora de l’Aigua, Patricia Reche, que ha assegurat que s’està treballant activament per tal que l’OAT aviat pugui tenir un espai propi on desenvolupar les seves funcions amb la dignitat que mereix. Recordem que estem en el punt de mira de moltes ciutats d’arreu del món interessats en processos de municipalització.
El gerent d’AEOPAS, l’Asociación Española de Operadores Públicos de Abastecimiento y Saneamiento, Luis Babiano, ha presentat el “Manual para el diseño e implementación de Observatorios Ciudadanos del Agua”. Ha parlamentat, via “streaming” al relator de NNUU en temes d’aigua, Pedro Arrojo. Sempre és un plaer escoltar-lo parlar del Dret Humà a l’aigua, de les funcions prioritàries de l’aigua i d’experiències viscudes arreu del món. Lluís Basteiros, coordinador de l’Associació de Municipis per l’Aigua Pública (AMAP), de la qual Terrassa va ser impulsora, ha relatat la importància de la participació i de crear xarxes intermunicipals.
Disposar d’un model públic amb un Observatori ens està permetent caminar cap a la coproducció de política pública, fent valdre el nostre lema, “S’escriu aigua, es llegeix democràcia”, adoptat dels moviments ciutadans per la gestió pública de l’aigua a Itàlia. Tenim el marc que entén l’aigua com a bé comú, per gestionar amb visió de justícia social i ecosistèmica, tenint en compte la ciutadania i el coneixement situat, aprofitant les sinergies que sorgeixen quan es treballa en conjunt.
La transició des d’un servei concessionat, que pensava en termes de benefici, minimitzant les inversions i que ha dificultat al màxim la municipalització amb diverses denúncies i procediments via judicial, ens ha conduït a un moment en què no es podia demorar més en el temps una adequació tarifària. Hem de ser conscients que el cicle integral de l’aigua –captació, potabilització, distribució i depuració té uns costos que hem d’assumir entre totes les persones a través de la tarifa. Necessitem invertir en noves canalitzacions, progressivament, i digitalitzar el sistema de manera que minimitzem les pèrdues d’aigua i es pugui tenir coneixement dels consums de forma immediata i continua, millorant l’eficiència. També cal dotar un fons social per atendre els sectors de població amb més dificultats per tirar endavant i poder viure dignament. Per tant, aconseguir un servei òptim necessita diners que surten de les tarifes.
La nova tarifa que comença aquest any tindrà en compte el consum de litres per habitant i dia i és progressiva. La idea és fomentar la consciència que cal estalviar aigua i fer-ne un ús responsable i alhora recaptar els fons necessaris per atendre les necessitats del sistema, aconseguint la sostenibilitat de l’empresa.
Dit tot això, no puc deixar d’explicar que els nostres representants al Consell d’Administració de Taigua, tot i defensar l’adequació de tarifes, es van abstenir a la votació per aprovar-les. El motiu és que des de l’OAT feia temps que es demanava participar en la confecció d’una manera més activa. Hauríem volgut un quart tram, entre altres aspectes. Estem fent camí cap a la coproducció de política pública, quelcom força innovador i que totes les parts hem d’acabar d’entendre.
Des de l’OAT tenim voluntat de sumar i hem participat de les xerrades per districtes per informar d’aquestes noves tarifes i hem implementat un simulador amb el qual tothom pugui saber què pagarà. La calculadora demana el número d’empadronats a l’habitatge i els metres cúbics que va consumir el darrer trimestre. És important que tothom comprovi que Taigua té la dada correcta de les persones que hi ha empadronades al domicili. Pot passar que hi hagi algun error en aquest període de transició en què hi ha trasllat de la seu de l’empresa i s’està fent un canvi de programes informàtics o que les persones no estiguin empadronades on viuen.
A l’OAT tenim diversos grups treballant amb rigor i ens agradaria transmetre la idea de corresponsabilitat. Per tenir més informació sobre el que es fa als grups, es pot entrar al web www.oat.cat o escriure’ns a info@oat.cat. Convido la ciutadania a participar, sumar coneixement i sentir-se corresponsable. Ningú ha dit que la tasca sigui fàcil i menys en temps de sequera i dins un sistema econòmic que no qüestiona la capacitat de creixement la qual cosa condueix a patir escassetat. Potser no podrem fer que plogui, però sí que podem establir una gestió de la demanda que prioritzi les necessitats a cobrir posant la vida al centre i regulant quines activitats econòmiques caldria reduir.
