Joan Roma i Cunill
És evident que les conseqüències de governar han de tenir necessàriament un resultat positiu, parcial o global, si no, millor dedicar-se a altres coses.
Ho dic a la vista de les grans reticències del Govern de la Generalitat en mans minoritàries d’ERC. Reticències a prendre determinades accions, frenades per posicionaments de càrrecs del partit en alguns territoris.
Aquest és el motiu que addueixen per no dur a terme la continuació del projecte del transvasament de l’aigua de l’Ebre. Segons els més entesos en la matèria, falten 50 quilòmetres perquè aquesta aigua pugui arribar a l’àrea metropolitana de Barcelona. Allà, en aquests moments hi ha un bon cabal, garantit per uns embassaments que permeten estar relativament tranquils durant uns mesos.
Si aquesta és la situació, qualsevol govern ha de planificar per tenir interconnectat tot el país de manera que els excedents d’un territori puguin resoldre les carències d’un altre.
Tots recordem les grans mobilitzacions de les Terres de l’Ebre, menystingudes durant anys, perquè no sigui fàcil un acord en aquest tema, però en política cal saber negociar i pactar. I si queda clar que el transvasament és puntual i transitori, es poden oferir contrapartides prou atractives per acostar posicions.
Aquesta ha de ser la via habitual de govern. No deixar cap territori enrere en les seves justes reivindicacions de desenvolupament i progrés. Tenien i tenen raó els ciutadans d’aquelles comarques en defensar els recursos hídrics, perquè suposen la seva principal font de riquesa. Si ara, per qüestions de sequera, poden ajudar a resoldre aquesta carència, és just negociar contrapartides que ajudin el seu desenvolupament en altres àmbits i sectors.
El mateix ha passat amb les obres de la B-40, controvertides per una part d’ERC a Sabadell i territoris propers en situació semblant a la dels Comuns. Al final, condició sine qua non del PSC pel pacte de pressupostos de l’any passat.
En una qüestió semblant estem amb l’ampliació de l’aeroport del Prat i amb el desenvolupament del projecte de Hard Rock. Està vist que una part d’ERC i Els Comuns no hi estan d’acord, ja que imposen al Govern frenar-los i, si és possible, tombar-los. Així no es pot governar un país. Tots els temes que he tractat necessiten grans consensos, però alhora grans partides pressupostàries i terminis de planificació, redacció, aprovació i execució molt llargs.
No podem estar fent voltes i més voltes a què volem, què ens agradaria o com voldríem tenir el país. En un moment o altre, els debats han d’acabar i han de donar pas a les actuacions. Fer ballar el cap mai és una opció quan es governa. Governar és decidir, és prioritzar, i si s’ha de fer, malgrat les reticències o les adversitats, es fa. El terreny pla en política no existeix gairebé mai. Cal, doncs, saber pujar i baixar mitjançant valoracions correctes i afinades per poder negociar en les millors condicions possibles. I sempre és millor un acord, ni que sigui de mínims, que deixar-lo per a altres temps.
