Jordi Balcells Gene
Quan un s’endinsa una mica en el context social mundial que hem creat, s’adona d’un efecte greu.
Avancem cap a un futur d’egoisme, de prevalença d’interessos propis, de pèrdua del valor del diàleg, del reconeixement dels drets de l’altre, de cooperació, de compartir el que no ens agrada. Són atributs de l’amor social que anem destruint. Ens hem deixat d’estimar com a espècie humana.
Comencem analitzant la deriva climàtica. Crec que estarem d’acord que hem suspès en totes les cimeres convocades cada any per diagnosticar la situació global i prendre mesures de control. Els resultats comencen a manifestar-se amb un creixent desequilibri climàtic altament amenaçador.
Mirant només els impactes a Catalunya, tenim una preocupant deficiència d’aigua i això afecta les persones, els animals, els cultius amb reducció de producció i, per tant, l’encariment de productes. Queden evidents mancances de previsió i anticipació de solucions que posin remei al problema. Deficiència de responsabilitat i de talent.
Un altre exemple de desamor el tenim en les guerres que creen destrucció i mort. Primer a Ucraïna, conseqüència de l’ambició imperialista del delinqüent Putin. Tots hem vist les conseqüències dramàtiques per a aquest país.
Una altra mostra de carència total d’amor humà la tenim a Gaza. Terroristes de Hamàs i un grup armat de paletins ataquen amb agressivitat visceral i totalment condemnable el seu enemic: Israel, i causa 1.200 morts i molts ferits i presoners. La resposta d’Israel és la destrucció total del territori de Gaza, ja amb més de 29.000 persones que han perdut la vida sota les runes causades per bombes i míssils bloquejant ajuda humanitària. També molts nens morts i altres havent-se de fer grans en soledat per la mort inhumana dels seus pares, alimentant rancor i venjança durant el seu creixement, podent-se convertir en els futurs terroristes,
El talent polític ha estat escàs i segrestat per decisions impulsades per un odi i una venjança que no admet discrepàncies. Molta incapacitat per gestionar el conflicte.
Deia el famós filòsof Raimon Panikkar, i en això Dalai Lama també s’hi ha pronunciat, que el talent, sense amor, té poc recorregut constructiu. L’amor genera esperança, cooperació, solidaritat, atreviment i mentalitat creativa i emprenedora. I sap perdonar quan hi ha penediment, i camina cap endavant.
Per desgràcia, també hi ha el talent destructiu, com hem pogut constatar. Diuen els experts que no té la potència ni la profunditat de desenvolupament de l’altre, però pot fer de la mediocritat un camí apocalíptic per als que són seleccionats com a víctimes.
Podríem citar com a referents de lideratges inspirats en l’amor com l’hem descrit el gran Nelson Mandela, Barack Obama i Salvador Allende, vilment traïts per Pinochet. Com a exemples de lideratges que exclouen pràctiques basades en l’amor i que més aviat sustenten avarícia, rancor i venjança tenim Putin, Netanyahu i Trump, que probablement tornarà a ser votat president dels EUA, i també lideratges dictatorials com els de la Xina i l’Índia, aquest últim dissimulant el seu autoritarisme sota la religió. No esmento els del nostre país perquè tots els coneixem bé.
Tots aquests i altres d’ideologies semblants tenen una gran influència en els escenaris “macro” que dominen l’evolució del món. Però com tots sabem, les macroestructures socials, polítiques i econòmiques influeixen i són influïdes per les estructures socials “micro”. I dintre seu hi som tots nosaltres, que des de la nostra manera de pensar i de sentir, d’experiències viscudes i d’interessos i conviccions, gestionat tot això pel nostre talent, emocions i coneixements, construïm petits nuclis d’interacció creadors de noves realitzats.
Situats aquí, m’agradaria centrar-me en algunes anàlisis de la nostra problemàtica.
D’entrada, he de dir que els indicadors de l’economia global sembla que actualment no són dolents. Però si intento fer una certa previsió de futur, no soc tan optimista. Estem veient com el sector de la pagesia i ramaderia no poden suportar més la manca de diàleg i de proposta de solucions per la seva situació, que està quasi sota mínims, mancats de polítiques que els situïn en una posició competitiva.
Mesos abans també observem les queixes de les infermeres sobre la manca de valoració salarial, que, en el fons, és manca de reconeixement de valor professional.
I hem de lamentar els resultats de l’informe PISA, que situen el rendiment educatiu dels nostres estudiants a la cua d’Espanya. És urgent prendre decisions correctores.
I si mirem la dinàmica política, un queda una mica atònic de la mediocritat dels líders que ens pretenen governar. Obliden debatre al Parlament programes d’iniciatives que millorin la qualitat de vida de la gent i s’entretenen mal discutint obsessivament en l’hemicicle sobre la llei d’amnistia. Saben que no caldria aquesta llei si els governs anteriors haguessin actuat amb talent i voluntat de trobar formes de desenvolupament de Catalunya des de l’equitat de recursos. I això hauria sigut actuar des dels postulats de l’amor en benefici de tot Espanya. Hi continuarien havent independentistes però menys. Ells els fabriquen. La diversitat és riquesa per a tots.
Venen nous temps, amics. La intel·ligència artificial marcarà nous camins. Esperem que es pugui reconduir la tendència actual i que dominin influències inspirades en el poder de l’amor, és a dir, de responsabilitat i humanitat amb actuacions compromeses en la creació d’un progrés no excloent i d’ampli abast.
