Noel Duque, tinent d’alcalde de Drets Socials i Cicles de la Vida
De vegades, el que més ens enorgulleix és crear nous models, però en aquest article vull compartir com d’important i complicat és desmuntar allò que no funciona i que fa massa temps va agafar un camí que no ens agrada.
Situacions que corren el risc de justificar-se algun dia amb la frase fatídica “sempre s’ha fet així”.
El Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) ha viscut un procés de desvirtualització des que es va començar a externalitzar a partir del 2006 a causa del seu creixement.
Quan vam arribar, estàvem lligats a un contracte que en pandèmia va posar de manifest les poques cures cap a les persones que cuiden i el poc sentiment de pertinença a la ciutat que tenen algunes macroempreses que veuen els temes socials com un negoci més. No és que no em refiï de les empreses, és que el món de les cures no es pot entendre amb una lògica purament mercantilista. I això està passant.
Les treballadores familiars no són meres figurants, ni tampoc attrezzo. Són indispensables, i fan una tasca socioeducativa brutal. Allò que ofereixen és un “servei públic essencial, que dona l’assistència i les cures necessàries a persones en situació de vulnerabilitat o dependència”.
I no ens enganyem, les professionals d’atenció directa, conegudes com a treballadores familiars (TF), són professionals polivalents del camp social, que fan intervencions directes d’atenció integral a persones, tenint en compte la seva situació familiar i el seu entorn. Algunes són treballadores familiars, d’altres són tècniques especialistes en atenció sociosanitària i totes són treballadores qualificades. Acompanyen i cuiden més de 1.800 persones de la nostra ciutat.
Malauradament, moltes vegades són observades com un recurs més, oblidant que ofereixen un servei que va de persones cuidant altres persones. És el mateix que ha passat amb gairebé tots els serveis socials. El SAD estava convertint-se a #terrassa, inevitablement, en un espai de negoci perquè grans corporacions poguessin enriquir-se, deshumanitzant el servei, retallant drets a les treballadores familiars i a totes les persones que el fan servir i necessiten que la seva feina es faci amb garanties, perquè del fet que es faci així depèn la seva qualitat de vida.
Havíem de canviar això. Us explicaré en què consisteix el model actual a Terrassa i com hem aconseguit canviar-lo, per a qui tingui interès a conèixer-lo, ara que portem 6 mesos amb una nova forma de relacionar-nos amb les empreses i les treballadores. Davant la fi del contracte anterior que va formalitzar el PSC, vam decidir que el nou concurs havia de preveure totes les demandes fetes per les mateixes treballadores, cosa que no s’havia fet mai. Per això, ens hi vam reunir i vam recollir les seves propostes. Volíem cuidar qui cuida. Això era molt important.
Però encara hi havia una cosa més important. Fins aquell moment, les macroempreses tenien la paella pel mànec. Preparaven “projectassos” per guanyar els concursos i, un cop a dins, no complien allò que hi havia escrit i els seus serveis jurídics potentíssims jugaven al desgast. Si no complien amb els punts establerts, havíem d’entrar en persecucions i litigis eterns per demostrar-ho. L’Ajuntament es convertia en un detectiu que, esgotat, s’havia de deixar la pell per demostrar mancances molt bàsiques que afectaven en negatiu el servei.
A partir d’aquí, i només en sis mesos, ja hem detectat millores que cauen en cascada i veiem com el servei creix en qualitat per a les persones beneficiàries i en garanties laborals per a les treballadores. Us n’explicaré algunes.
Hem millorat els contractes, tots indefinits excepte les suplències. En referència a les noves contractacions, i segons s’estableix al plec, abans de buscar una nova TF, les hores o ampliació de contracte s’han d’oferir primer a les treballadores que tenen a la plantilla per millorar les seves condicions laborals. Les TF han regularitzat a finals d’any la borsa d’hores: les hores en positiu s’han pagat i les negatives s’han perdut en acabar l’any. S’han facilitat dispositius mòbils amb accés a dades i una app a cada empresa per a totes (programació, avisos, calendaris) que quan estigui totalment actualitzada permetrà una millor intercomunicació entre l’empresa i les treballadores. També s’han habilitat més espais de coordinació i equips multidisciplinaris de suport i assessorament destinats a atenció directa amb dedicació exclusiva. Aquest ha estat un dels assessoraments més ben rebuts. Hem aconseguit que es prevegi el factor de fatiga i la distància entre serveis i s’han obert més seus físiques de les empreses a la ciutat.
El mes de març començaran noves formacions per a les treballadores, cosa que les ajudarà a créixer en la seva feina. I per al seu creixement personal, s’ha habilitat un servei psicològic. De la mateixa manera, s’ha començat amb coordinacions grupals, cosa que és una altra novetat en aquesta licitació, i ens reporten algunes TF que és un espai molt enriquidor d’intercanvi de coneixement, que els permet compartir situacions complexes.
A més, amb les empreses hem inclòs clàusules de sostenibilitat ambiental respecte als productes tèxtils que s’utilitzen per al vestuari de les TF, un gest de millora que beneficia tothom. Així que, gràcies a les treballadores familiars, al servei del SAD, al de contractació i, també, a les empreses per voler millorar la situació. Sincerament, crec que aquest és el camí per a tots els serveis i per a tots els ajuntaments.
Bé, ja hem tornat el respecte i la dignitat que devíem a les TF amb els mínims que elles mateixes ens van comunicar i vetllarem sempre per mantenir-los fins que puguem anar amb els màxims. També hem deixat de ser un titella de les empreses sense eines per exigir que compleixin el contracte signat. Ara, ens queda continuar millorant amb un ull posat al tercer sector de la ciutat. Perquè les entitats socials sense ànim de lucre de #terrassa són tan solvents i tan potents que ens poden prestar el servei que sigui, de la millor manera. I revertint els beneficis a la ciutat, no als comptes corrents dels accionistes. Perquè el que fan no és un negoci, sinó una manera d’entendre el món. Tot aquest canvi de paradigma està millorant el servei i beneficia totes les persones que vivim i compartim aquesta ciutat. Sigui com sigui, continuarem escoltant per intentar triar el millor camí. Aquest és el model del SAD de Terrassa des de fa uns quants mesos, i estic molt orgullós de compartir-lo.
Nota de l’editor: Diari de Terrassa obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.
