Manuel Márquez Berrocal, dr. Història Comparada Política i Social (UAB) i vocal de la Junta del CEHT
I, justament per això, és molt difícil escapolir-nos d’aquesta influència. Evitar-ho no és gens fàcil, però estar atents és fonamental.
Els historiadors/es, quan abordem la temàtica de la memòria històrica, tenim com a objectiu conèixer el que veritablement va succeir en el passat, malgrat les nostres pròpies històries, per la qual cosa és fonamental l’ús de diferents fonts –testimonis, documents oficials i clandestins, bibliografia, revistes i periòdics, etc.– i superar les restriccions que patim per part de les administracions, que ens limiten l’accés a les fonts i arxius mitjançant lleis com la de Secrets Oficials.
Hom que ha conviscut directament amb la tortura i els torturadors, i que pocs anys després va compartir militància política i sindical amb els torturats de la ciutat, sempre ha considerat que tenia com a obligació moral denunciar aquests fets, aquesta vulneració dels drets humans i així ho ha fet, recollint el testimoni dels torturats i dels documents històrics en diversos treballs sobre la memòria de la lluita antifranquista a Terrassa. El seu testimoniatge es reserva per a les memòries.
D’aquí a pocs dies, tindrem l’oportunitat d’escoltar a la ciutat el testimoni d’un home que va viure intensament i amb una total implicació la història d’Euskal Herria i de l’Estat espanyol, Joseba Azkarraga Rodero, advocat, polític basc, humanista, socialdemòcrata i defensor radical de la llibertat i dels drets humans. Actualment, és portaveu de la Red Ciudadana Sare de suport als presos i preses bascos.
La figura de Joseba Azkarraga ha estat estudiada, en profunditat, per la historiadora i doctora en filosofia María del Olmo Ibáñez, directora del Museu provincial d’Alacant i una persona fortament implicada en la defensa de la memòria històrica i en la modernització dels arxius. Al seu últim llibre, “Joseba Azcárraga. La libertad y los derechos humanos como objectivo”, fa un recorregut per la seva vida sota el franquisme i la transició, la seva participació en les corts espanyoles (1979-1993) i el retorn a Euskal Herria i el seu propòsit a la vida.
Escoltar o llegir les seves memòries de Joseba Azkarraga o els llibres de María del Olmo Ibáñez ens permet adonar-nos que hi ha una profunda coherència en tots i totes els que posem les persones en el centre de totes les activitats humanes. Per nosaltres, la defensa de la llibertat, dels drets humans i d’un model socials que cerqui el benestar de la immensa majoria són principis bàsics per a la convivència i la construcció d’un món molt millor.
A Espanya hem viscut una terrible dictadura, una gens modèlica transició i un inici de la democràcia envoltat de violència estatal. Sortir d’aquest cercle limitador dels valors democràtics no ha estat, ni encara ho és, gens fàcil.
Joseba Azkarraga –diputat, conseller del govern basc i defensor dels drets humans– ha tingut una trajectòria política sempre compromesa en la lluita pels drets nacionals i socials del poble basc. Fet que l’ha portat a participar de forma activa en la recerca d’una sortida negociada a la violència. Des dels anys de la fundació d’ETA, fins a la seva participació en models de reinserció de membres de l’organització, sempre ha tingut el mateix objectiu, defensar el respecte als drets humans de totes les víctimes del terrorisme. Els drets humans, per a qualsevol demòcrata, són per a totes les persones i la justícia no és venjança. La seva defensa dels drets dels presos bascos correspon a aquests principis compartits per molts de nosaltres, víctimes també del terrorisme per circumstàncies personals.
Conèixer la lluita antifranquista i la Transició a Euskal Herria, el cop d’estat del 23 de febrer del 1981, les vies de reintegració dels presos d’ETA, l’aparició dels GAL, la degradació de l’estat democràtic, la corrupció, la divisió del PNB, el pla Ibarretxe, la desaparició d’ETA, el procés català o la via basca són qüestions de les quals ens parlarà a Terrassa Joseba Azkarraga, acompanyat per María del Olmo Ibáñez, autora del llibre que presentarem –el 20 de febrer a les 19 hores als Amics de les Arts–. Hi esteu convidats i convidades.