Joseba Quevedo
Tots els informatius parlen de que han trobat la solució puntual per resoldre el problema de la sequera si no plou i és portar vaixells amb aigua a Barcelona des de la dessaladora de Sagunt.
Doncs no és cap solució, perquè la capacitat de dos vaixells al dia és com màxim 40 mil m3, segons ha explicat en roda de premsa el dia 5/2/2024 la ministra espanyola per a la transició ecològica i del repte demogràfic Teresa Ribera, quan el consum mig d’un dia a Catalunya és més d’1 hm3 es a dir un miliò de m3, que suposa ser inferior al 4% del necessari diari.
Ara bé, la directora de la planta dessaladora de Sagunt, na Mariola Durà, entrevistada el 5 de febrer del 2024 a TV3, diu que la capacitat de la canonada connectada al port marítim és d’una tercera part del volum necessari diari, és a dir d’uns 7 mil o 8 mil m3 d’aigua potable al dia, es a dir inferior al 0,8% del necessari cada dia a tota Catalunya, quantitat insignificant com solució puntual al problema de sequera. I per tant, si no es modifica la canonada de la dessaladora de Sagunt al port, caldria un temps superior a dos dies per omplir un sol vaixell de 20.000 m3
I la situació és més critica ja que l’aigua subministrada per aquests vaixells tindria un cost altíssim, entre 10 euros per m3, segons indica Arnau Urgell en la publicació Nació del 6 de febrer del 2024, molt superior a qualsevol altre origen del aigua com es pot veure clarament en aquest gràfic de sota, i encara pitjor, no podria ser utilitzat per consum humà, sense un tractament previ de potabilització posterior.
Tot això fa pensar més en una cortina de fum que en una solució real i és fàcil fer demagògia política amb aquesta mesura, tan poc significant per resoldre el problema real de la sequera.
