Joan Roma i Cunill
És molt penós que quaranta-cinc anys després de la recuperació de la democràcia, tinguem encara amplis territoris on no arribi, amb plenitud, la cobertura de determinades emissores, públiques i privades.
En un món tan avançat, hem progressat molt lentament a oferir pluralitat tècnica i informativa a tots i cadascun dels ciutadans del país. Ja no parlo dels enormes retards a rebre telefonia mòbil, internet, canals de televisió, pública i privada. És que encara avui dia hi ha nombrosos indrets on els problemes de cobertura continuen sent molt complicats.
És injust que un ciutadà urbà disposi de tota mena de mitjans i, en canvi, un del món rural els tingui totalment limitats. Encara ara hi ha enormes dificultats per operar amb determinades empreses telefòniques. Encara avui hi ha canals de televisió que no gaudeixen de cobertura general i total. I encara avui hi ha emissores de ràdio que no arriben a tots els indrets del territori català.
I si això és així com devia ser vint o trenta anys enrere! No hi ha hagut prou d’interès ni inversió a cobrir el país amb prou antenes i torres per fer possible que Ràdio Nacional d’Espanya, la Cadena Ser i algunes altres poguessin ser escoltades a tots els llocs i moments.
S’ha de reconèixer l’astúcia i la voluntat propagandística del president Pujol per fer arribar TV3 i Catalunya Ràdio arreu del país. Tenia molt clar que per “vendre” la seva acció de govern i fer arribar els seus missatges a tots els ciutadans havia de facilitar que tothom estigués connectat als dos principals elements de difusió i propaganda. I a fe que ho va aconseguir. En menys de dos anys, la cobertura es va fer realitat.
Per contra, la desídia, el desinterès i la falta de reflexos del govern central va deixar amplis territoris sense cobertura. Fins i tot ara, si algú condueix per multitud de carreteres principals o secundàries de comarques de muntanya veurà com la cobertura és molt deficient o fins i tot la perd. I no solament quan es condueix, a casa mateix hi ha dificultats per sintonitzar algunes emissores que haurien de tenir cobertura universal.
Aquesta situació no és anecdòtica ni s’ha de menystenir. Ha comportat derivades negatives per no tenir accés universal a una informació diversa i plural. És que algú ha cregut mai en l’objectivitat i pluralitat de TV3 i Catalunya Ràdio? Ja no parlo dels escandalosos anys del procés, sinó de molt abans, quan hi havia un adoctrinament diari.
No tenir altres mitjans realment diversos i plurals limitava l’accés a la informació verídica. I això repercutia, sense cap mena de dubte, en els resultats electorals.
Durant anys, els alcaldes i diputats de territoris rurals ens queixàvem, sense cap èxit, d’aquesta situació. Vèiem les grans inversions del govern català i, en canvi, la passivitat per part del govern central.
Entre tots hem d’assumir la part de culpa i exigir, ni que sigui tard i malament, que aquesta situació canviï i es resolgui. És penós haver-ho de repetir l’any 2024, però així estem.