Salvador Cristau Coll, bisbe de Terrassa
Acabem de celebrar, aquest divendres passat, la festa de la Presentació del Senyor. La festa és coneguda i celebrada amb diversos noms que expressen el seu significat: la Presentació del Senyor, la Purificació de Maria, la festa de la llum i la festa de les candeles.
Crist, la llum del món presentada per Maria la seva mare al temple, ve a il·luminar-nos a tots, semblantment com els ciris i les candeles il·luminen en la foscor.
Segons l’antic costum del poble d’Israel, quaranta dies després d’haver nascut un primogènit, havia de ser portat al temple per presentar-lo al Senyor. Així van fer Maria i Josep amb el nen Jesús com diu l’evangeli: “Els pares de Jesús el van portar a Jerusalem, per presentar-lo al Senyor, d’acord amb allò escrit a la llei del Senyor” (Lc 2, 22). Perquè els primers fills barons dels jueus pertanyien al Senyor.
Així es va manifestar Jesús a Israel davant d’aquells ancians Simeó i Anna, que representaven l’Israel fidel que esperava la vinguda del seu salvador i van lloar Déu en veure acomplertes les seves esperances.
L’entrada per primera vegada de Jesús al temple de Jerusalem suposa l’acompliment de les Escriptures que havien anunciat que així un dia entraria el Messies, i expressa també que Crist, la llum veritable, entra en el “seu” temple per ser llum del món, mentre l’ancià Simeó esclata en un cant de lloança: “Els meus ulls han vist el salvador que preparàveu per presentar-lo a tots els pobles; llum que es reveli a les nacions, glòria d’Israel, el vostre poble” (Lc. 2, 30-32).
A la vegada, en aquest dia l’Església celebra la XXVIII Jornada Mundial de la Vida Consagrada, amb el lema “Soc aquí, Senyor, que es faci la vostra voluntat”. Aquesta jornada recorda el do per a l’Església i per al món de les persones consagrades “en la riquesa de maneres i carismes, inspirats per l’Esperit Sant a través de l’escolta i el discerniment comunitari”.
Consagrar, en sentit teològic, és el mateix que santificar, divinitzar, fer sagrat; i vida consagrada vol dir una vida dedicada del tot a Déu. Tots aquests termes impliquen una relació directa amb Déu, entrar en l’esfera del sagrat, del diví, del sant. I això és el que s’ha fet en tots aquells que hem rebut el baptisme. Perquè el baptisme ha estat la nostra consagració radical i plena. I aquesta consagració l’ha fet Jesucrist a través de l’Església, en el baptisme, consagrant-nos al pare, al fill i a l’Esperit Sant. Després Déu crida els seus fills per diferents camins, diverses formes i expressions de concretar aquesta consagració baptismal a la vida de cada cristià.
La vida consagrada és el camí pel qual Déu crida algunes persones a viure aquesta consagració en la dedicació de tota la vida al servei de Déu i dels germans, a través d’un carisma concret, d’una missió, d’una espiritualitat. Com Jesús, llum del món, els consagrats i consagrades són també llum a l’Església i per al món, i amb la professió d’uns vots que acostumen a ser els de pobresa, castedat i obediència, són imatge del Crist consagrat per a la vida de món.
Preguem avui, aquests dies, especialment pels nostres germans i germanes consagrats i agraïm a Déu i als qui viuen aquest camí de l’Evangeli la seva dedicació i entrega d’una manera especial a la nostra diòcesi.
