Josep Ballbè i Urrit
Ja fa seixanta-quatre anys que vaig conèixer l’obra educativa de Sant Joan Bosco. Justament avui, el calendari ens convida a celebrar la seva festa…
Fidel, per tant, a la tradició que jo mateix em vaig autoimposar quinze anys enrere, pretenc aportar el meu granet de sorra. Enguany encara amb més trempera, bo i tenint en compte la plantofada que el nostre govern ha rebut després de fer-se públic l’informe PISA. Com a única cuirassa defensiva per defensar la seva ineptitud en la matèria, es limita a fer una crida comunitària a “fer pinya”. Quanta ceguesa i autocomplaença!
Com deia Piaget, l’objectiu de l’educació implica crear persones que puguin fer coses noves en comptes de repetir mimèticament les que han anat duent a terme les generacions precedents. Aquesta “arma” tan poderosa és la que pot canviar el món a molt millor. Tan sols es tracta d’educar per pensar… No pas d’anar parint una nova llei electoral cada cop que hi ha eleccions.
Jo crec que l’estil salesià s’arrela en conceptes tan senzills i bàsics com els que expressa una cita literal del gran Aristòtil: “No es pot educar la ment si alhora no s’educa el cor”. En aquest àmbit, sempre he professat el meu enamorament envers aspectes tan encisadors, pedagògicament parlant, com el teatre, la música, la lectura, la premsa, l’esport alegre, l’esforç i la disciplina. Podran semblar arquetips tòpics. Als deixebles de Dom Bosco, però, sempre els ha funcionat de conya. Es tracta de crear persones que puguin exemplificar vivencialment l’essència d’una mena de “catecisme” integrat a la societat. Era l’eix del qual el fundador d’aquesta congregació religiosa citava dessota el concepte de “crear bons cristians i honorables ciutadans”.
Amb personatges al davant d’aquesta matèria –aquests darrers anys– com Wert, Méndez de Vigo, Celaá (al govern central) o Ponsatí, Bargalló o Simó (al del principat), no m’estranya gens ni mica que la brúixola estigui desnortada. A més, mai no he pogut entendre l’eterna picabaralla política en el terme de la immersió lingüística.
En definitiva, no es tracta d’establir un llistat immens de normes en el camp de la pedagogia. Jo en tindria prou –com predicava el fundador dels salesians– amb arraulir-se en l’autoconvenciment de cada alumne que l’educació rau a formar la voluntat. D’acord amb això, està clar que se’ns gira feina.
Mentrestant, visca la figura del sant d’avui! Demanem la seva intercessió en tot aquest entrellat. Ens serà molt i molt profitosa.
