Joan Tamayo Sala, advocat
Els valors tradicionals que conformaven i donaven sentit a tot el que anomenem “humà” es descomponen de forma impune. El món polític, social, econòmic, cultural es desfà i ens sentim vulnerables i frustrats per aquests canvis.
Tot canvia vertiginosament, les pantalles canvien cada segon, d’una forma efímera. Som com una gerra plena a vessar d’escombraries digitals. I ens preguntem que és el que es manté sòlid en aquest món en contínua transformació?
Com deia el malaurat Zygmunt Bauman, tot flueix (modernitat líquida) i res no roman. La llibertat, la igualtat i la fraternitat nascudes amb la Revolució Francesa han perdut la consistència, a la vegada que ho han fet l’esperit d’emancipació, la idea de progrés, la raó i l’esperança en un futur millor. Fins i tot ja estem superant aquesta “societat líquida” i estem arribant a “societat gasosa”, en què el pensament crític ha desaparegut.
I jo em pregunto, de forma desesperada, què podem fer amb aquesta ciutadania “cega” i “sorda”, incapaç de saber escoltar, comprendre i entendre. Com podem sortir d’aquest sistema en forma de “gàbia” en què vivim? D’aquest tecnocapitalisme “inhumà” i “depredador”, que sense crítica ens va aïllant i tancant, cada cop més, dins d’aquesta gàbia?
I és l’altre dia que llegia una notícia als mitjans de comunicació locals que deia que la MútuaTerrassa (hospital i empresa privada, no ho oblidem, per si de cas) i la Universitat de Barcelona han proposat una iniciativa per crear una Càtedra sobre Salut i Canvi Climàtic. Sona bé, en principi, el titular, però quan ha passat el primer minut, penses: i què pot fer una Càtedra de Salut i Canvi Climàtica? Primer, en aquesta “societat gasosa” que dèiem abans i després en uns moments en què està greument qüestionat el mateix valor de “democràcia” (històricament, anomenat “el millor d’entre els pitjors tipus de governs”). No oblidem que la democràcia, durant el seu pas per la història moderna (des dels segles XVI-XVII i fins a l’actualitat) no ha deixat de manipular-se i de degradar-se de forma progressiva. Sempre oblidant que la democràcia és només un instrument i no una finalitat. I que si no s’alimenta d’unes bases i uns fonaments basats en l’ètica i la moral i els drets humans, pot derivar perfectament cap a l’autarquia i el totalitarisme, com ho estem veient cada dia malauradament.
Doncs llegint aquesta notícia que deia abans, no he pogut evitar de pensar amb els “infants”, aquest grup humà massa oblidat i que significa futur, esperança. Ja que precisament són els nens i les nenes la població més vulnerable a les conseqüències del canvi climàtic. Però, en canvi, on és la seva veu? Qui l’escolta?
La Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, vigent a Espanya, estableix amb claredat: “En tots els actes relatius als infants, duts a terme per autoritats públiques o institucions privades, l’interès superior de l’infant, ha de constituir una consideració primordial”. I en aquests moments, entre altres temes també importants, com pot ser l’educació…, el tema del canvi climàtic ha de ser prioritari a l’hora de definir les polítiques públiques, perquè això comporta poder parlar de dret a la vida, a la salut física i mental, a l’alimentació, l’habitatge, a un ambient net, saludable i sostenible, entre d’altres.
És veritat que existeix a Terrassa, com a altres ciutats, el CMIAT (Consell Municipal de la Infància i l’Adolescència), que és l’òrgan de participació infantil i juvenil de Terrassa i que està format per infants i adolescents d’entre 10 i 14 anys.
Representants provinents de diversos centres educatius i entitats de lleure de la ciutat que es troben mensualment per debatre, expressar, opinar i aportar propostes de millora de la ciutat de Terrassa. I que treballa per potenciar i dinamitzar la participació d’infants i adolescents dins la ciutat, formant persones amb valors de democràcia i participació. Però és suficient això? La seva veu és realment vinculant per als poders polítics i econòmics?
Què passa amb els infants de 15 a 18 anys, per exemple? Per què el Reglament de Participació Ciutadana de Terrassa és a partir de 16 anys només? Per què no es normalitza la participació dels infants i s’integra i es promou a tots els àmbits?
La Convenció sobre els Drets de l’Infant, vigent a Espanya des del 1991, reconeix als infants el dret a la llibertat d’expressió en tots els temes que els afecten, el dret a ser escoltats degudament i el dret d’accés a la informació. D’acord amb aquests drets, tots els infants, respectant el principi de no discriminació, tenen dret que les seves veus siguin escoltades degudament per les autoritats locals en el disseny, la implementació i avaluació de les polítiques climàtiques de les ciutats i pobles on viuen. Per tant, la realitat és que avui dia a Terrassa, el tercer municipi més gran de Catalunya, es dissenyen les polítiques climàtiques (la veritat que moltes tampoc) sense la veu dels infants i sense espais de participació integral i inclusiva per a ells en relació amb les polítiques de mitigació i adaptació al canvi climàtic.
Per què tantes barreres per als infants, que són l’única garantia per a un futur diferent (més sòlid i menys líquid i gasos)? I que cal que treballin ben aviat i des de tots els àmbits Valors com el de la participació, solidaritat, cooperació, empatia, corresponsabilitat, en definitiva, democràcia. És que teniu por? Desconfiança? Amb els fills?
La seva participació efectiva no ha de dependre del desentrellat “graciós” i discrecional de l’autoritat municipal que “permeti” una incorporació progressiva dels infants a les polítiques públiques o que vulneri l’ampli exercici del seu dret a la informació. Des d’aquí, humilment, demanaria que els partits deixessin de ser, només, màquines de generar interessos particulars, respecte a una acció política que només hauria de funcionar, sota la pregunta de: quins són els interessos comuns o els béns comuns?
Si volem deixar de ser aquesta societat sorda, cega i individualista i alliberar-nos d’aquesta “gàbia” en què ens ha tancat un sistema capitalista bàrbar, pervers i sanguinari, només ho podem fer entre tots i totes, la ciutadania, sense cap discriminació.
