Marta Peralta, corresponsal COAC Terrassa
Xavier Broto, corresponsal COAC Terrassa
Miquel Turné, exdelegat del Vallès COAC
Fermín Aparicio, delegat del Vallès del COAC
Hi ha una tendència global a les grans ciutats de reconsiderar els espais utilitzats pels vehicles respecte a l’espai destinat als vianants. Terrassa no és aliena a aquesta realitat i només cal passejar pels carrers Galileu i Arquimedes, el pont del Passeig o la Sagrada Família per veure’n alguns exemples. Aquestes actuacions s’englobarien en l’anomenat urbanisme tàctic.
Per definir l’urbanisme tàctic podem dir que es tracta d’intervencions per aconseguir uns espais públics més agradables, sostenibles i segurs, realitzades a petita escala, de baix cost, executades amb rapidesa, reversibilitat i amb la participació ciutadana en la presa de decisions.
Per què s’ha optat per l’urbanisme tàctic? Segurament és una combinació de circumstàncies: execució de les obres per les brigades municipals, sense processos de contractació externa, terminis més curts d’execució, reversibilitat en cas que no funcioni correctament… però haurien de complir les normatives actuals, i mirant algunes actuacions sembla que això no està passant.
I és que, en algunes actuacions que es poden veure per la ciutat, no existeix una aplicació de les normatives actuals. Les senyalitzacions horitzontals són confuses pels vehicles i no responen a les normatives de trànsit, i els vianants en molts dels casos no saben si aquell espai és exclusiu per vianants o una zona d’estacionament pintada. El fet que places d’aparcament com les de càrrega de vehicles elèctrics s’haguessin pintat antigament de colors semblants porta a equívocs. La superposició de la pintura sobre els passos de vianants fan que aquests no arribin a les voreres sinó únicament a aquests espais guanyats dins el vial, creant espais d’interpretació incerta per a vianants i desconcertants per a persones amb deficiències visuals, auditives o de mobilitat. El fet que s’executi únicament amb pintura, bancs i jardineres, el converteix en poc interpretable tant per vianants com per vehicles.
I és que l’urbanisme tàctic no està recollit ni reconegut dins del planejament de la ciutat, ja que el seu impuls és molt posterior a l’aprovació d’aquesta normativa. Si l’aposta és clarament aquesta, potser caldria definir unes normes que el contemplin i fer-les extensibles a l’urbanisme de tota la ciutat, per no utilitzar-lo segons el criteri del moment i l’actuació, que acaba portant a models diversos sense un criteri conjunt entre ells. Cal molt més rigor del que actualment s’està aplicant.
Però pensem més enllà del compliment de normatives i mirem si la intervenció de baix impacte aconsegueix els objectius pretesos de fer accessibles els carrers pels vianants, o pacificar el trànsit i fer-lo compatible amb la baixa velocitat dels vehicles que requereixen les ciutats. Segurament la resposta no seria afirmativa després de veure els espais de Galileu i Arquimedes, clarament buits de vianants i que no redueixen la velocitat i la quantitat de vehicles que hi circulen.
Cal doncs preguntar-se: És incompatible l’urbanisme tàctic amb el trànsit de vehicles? Cal pensar l’urbanisme tàctic com a element d’estada o com a complement de vorera?
Si pensem una plaça com un espai d’estada i un carrer com un lloc de pas, les execucions actuals d’urbanisme tàctic a la ciutat no van més enllà d’engrandir voreres amb pintura, tot i que sigui a dos nivells diferents. Però l’urbanisme tàctic va néixer de la idea de socialització entre ciutadans i està destinat a fer aparèixer noves formes d’entendre l’espai públic de la ciutat. De passar del trànsit de vehicles a un nou concepte de ciutat per a les persones que l’habiten a baixa velocitat, però que alhora ha de tenir com a repte no convertir en una gimcana travessar la ciutat en vehicle. I que no pot obviar necessitats bàsiques com zones de càrrega i descàrrega, places per mobilitat reduïda, situacions d’emergència… Ha de permetre les dues velocitats de la ciutat, caminar-la i travessar-la.
Cal doncs revisar els paràmetres de l’urbanisme tàctic i alhora quin impacte i danys col·laterals provoquen aquestes intervencions en el conjunt de la ciutat. L’avantatge de l’urbanisme tàctic és la seva fàcil reversió, per tant, es poden explorar diverses possibilitats. Però si es té clara la idea i el projecte, l’urbanisme tàctic no pot ser finalista, sinó que calen projectes en què l’urbanisme construït consolidi les actuacions d’urbanisme tàctic vàlides, complint totes les normatives que en molts casos han quedat ignorades.
Aquesta és encara la gran assignatura pendent de l’urbanisme tàctic a la nostra ciutat, fer compatibles els espais guanyats al vehicle amb uns espais d’estada que la ciutadania pugui sentir com a propis, i més encara quan aquests espais conviuen en plataforma única amb l’espai rodat de circulació. Si en les darreres intervencions d’obra de plataforma única s’ha optat per pujar el nivell del trànsit rodat al dels vianants, l’urbanisme tàctic rebaixa els vianants al nivell del de circulació. I la sensació per ells és d’indefensió davant del vehicle. Per això acaben apareixent pilones, barreres de formigó, jardineres i altres elements de protecció. I si aquests elements són imprescindibles en la percepció de l’espai pels vianants, alguna cosa no va bé en el disseny proposat.
I és que casos urbanístics d’èxit a Terrassa n’hi ha molts, com ara la pacificació del centre o la transformació del Parc de Vallparadís, que varen ser abordats com a projectes de ciutat des d’un punt de vista valent i decidit. Actualment, l’urbanisme tàctic no és un exemple d’èxit a la ciutat, i pitjor encara, aporta nous problemes sobrevinguts com afectacions al trànsit, espais amb poc ús, o l’aparició de nous elements no sostenibles, com ara pintures, pilones o formigó.
Entenem doncs que cal pensar un projecte global de ciutat que inclogui les actuacions d’urbanisme tàctic, i que treballi per una major sostenibilitat dels espais, permeabilitat del sòl, utilització i apropiació de l’espai públic per a la ciutadania. I cal que l’urbanisme tradicional consolidi les actuacions d’urbanisme tàctic que funcionin correctament. En definitiva, demanem que es clarifiqui la idea principal i que s’executi com un projecte de ciutat, cosa que malauradament ara mateix no està passant.
