Joan Roma i Cunill
Tots els governs han de saber actuar, a tot lloc i moment, per molt greus que siguin les circumstàncies. A vegades, fins i tot, de temes negatius poden sortir-ne resultats positius o almenys aspectes que poden millorar els resultats, una vegada hagi passat l’emergència.
Fa uns mesos, vaig advertir diversos organismes i institucions de l’oportunitat que donava la sequera per procedir a dragar tots els embassaments de Catalunya. Tenir gairebé la totalitat dels pantans en cotes moltes baixes permetria treure centenars de milers de m³ de terres, graves i sorres dels espais no ocupats per l’aigua. No parlo de dragar la totalitat d’un embassament, sinó de la part terrestre, la distància de la part que ocupa l’aigua amb els seus fangs. Una cosa és treure graves, sorra i terres, i una altra cosa és remoure el fang, amb tot el que suposa de turbulència a l’aigua i la necessitat d’utilitzar maquinària molt especialitzada.
Segons les darreres dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), tenim gran part dels embassaments en una situació mai vista. Poso alguns exemples: la Baells un 21,27%, la Llosa del Cavall 17,24%, Sau 5,21%, Susqueda 21,17%, Rialb 28,95%, Siurana 3,37%, Guiamets 5,31%, Riudecanyes 2,95%. Passo dues vegades cada dia pel viaducte de la Baells i puc veure la immensa superfície no coberta per l’aigua quan pujo cap a Guardiola o Bagà. Encara recordo l’aprofitament de terres, graves i sorra feta vint o vint-i-cinc anys enrere i em demano com és possible que l’actual Govern no hagi emprès una convocatòria general per extreure centenars de milers de m³ de tots i cadascun dels embassaments del país.
Fa mesos que estem en aquesta situació. Tants, com per poder redactar les bases d’una convocatòria urgent per adjudicar l’extracció de tots aquests materials. Amb quin destí? Doncs són materials apreciats i necessaris per a les grans obres de construcció, d’una banda, i pel fet que treure aquests materials permet encabir molta més aigua.
No cal ser cap gran expert en la matèria per saber que cada any l’aigua aporta terra, grava i sorra procedent de les muntanyes quan plou. A poc a poc, tots els embassaments van perdent una part de la seva cabuda per fer lloc a totes aquestes aportacions, de manera que si ara mesuréssim l’aigua que pot embassar cada pantà, ben segur que hi hauria una minva important per culpa d’aquests materials.
Així doncs, no acabo d’entendre com no s’ha aprofitat aquesta llarga sequera per fer deures, no solament d’anar a buscar més aigua d’allà on sigui, sinó també de buidar els pantans de materials perquè quan torni a ploure tinguin més espai per emmagatzemar-la. I com més trigui a ploure, més temps tenim per fer aquesta feina.
En fi, governar vol dir estar atent a tot el que repercuteix en el dia a dia, i a vegades fer el que no estava previst. Dels contratemps se n’ha de sortir amb la lliçó apresa de cara al futur. Fa molts anys que el Govern no ha fet els deures en matèria de noves aportacions d’aigua. Ara hi afegeixo un altre deure no fet, com el de netejar els embassaments per ampliar la seva capacitat.
