Carlota Menéndez, Regidora del Grup Municipal Socialista a l’Ajuntament de Terrassa
El 24 de gener és el Dia Internacional de l’Educació establert per la UNESCO per recordar i conscienciar tothom de la importància de l’educació per a la construcció d’unes societats i un món amb una excel·lent convivència
Els dies internacionals són una llavor que any rere any acaba donant fruit: consciencien del que és important per a la societat.
Aquest any el dia internacional està enfocat a l’aprenentatge per una pau duradora. Pau que en el moment actual es veu trasbalsada per conflictes bèl·lics que ens envolten, i que el que fan és destrossar la vida de les persones, i generen molt de dolor i moltes atrocitats humanes que no aporten res a la vida.
L’educació és un element transformador de la vida de les persones i de la vida de les societats, és l’eina més poderosa per transformar. L’educació ens fa lliures, ens empodera, ens permet prendre decisions pensades correctament, que no vol dir encertades, ens fa autònoms, ens permet racionalitzar, i ens permet reflexionar en les conseqüències abans d’actuar.
La UNESCO ho té molt clar, per construir un món millor cal una bona educació, cal un bon aprenentatge que porti les persones adultes a ser unes persones amb coneixements científics, però també amb coneixements emocionals i habilitats. Hi ha diferents tipus d’intel·ligències i la combinació de totes elles és la que configura les persones. Amb una sola no som els éssers que hauríem de ser per tenir una societat millor. A les intel·ligències més conegudes cal afegir la intel·ligència emocional, la intel·ligència col·laborativa i la intel·ligència interpersonal, que són en definitiva les que cal potenciar per aconseguir una pau duradora.
Aprenentatge per una pau duradora significa que l’educació, el procés d’aprenentatge de les persones, ha d’estar compost per conceptes de les diferents àrees del coneixement, però també per una bona gestió de les emocions, per una capacitat d’empatia i per un compromís pel bé comú.
L’educació és la millor inversió que pot fer l’Estat i és l’esforç més gran que han de fer les famílies per construir societats riques en convivència i respecte i riques en progrés econòmic, ja que els dos conceptes estan relacionats.
Un aprenentatge per una pau duradora comporta introduir a la formació el respecte actiu envers els altres, envers les persones, les idees, les creences, les cultures, implica entendre que hi ha diverses formes de viure i de gestionar la vida i que totes són vàlides i importants. Implica tenir habilitats per gestionar els conflictes que es puguin produir, que existiran, habilitats per gestionar els canvis, habilitats per superar els prejudicis, habilitats per dialogar, per mediar, per col·laborar, per comprendre, per la no-violència i per aconseguir un entorn compartit. És necessari l’equilibri entre ser un mateix i el respecte als altres i a l’espai de tots, l’espai públic.
Pot semblar difícil, i segons com impossible, però no ho és. Ja hi ha persones en aquest món que tenen aquestes habilitats i aquests coneixements i, com és lògic, els fan servir, però necessitem que aquestes habilitats es generalitzin, que siguin més habituals, més freqüents, que la ciutadania sigui capaç de l’enteniment sense entrar en conflicte, i en les conseqüències d’aquests conflictes que generalment assumeixen uns altres, i molt sovint, quasi sempre, no els que prenen la decisió incorrecta i generen el conflicte, els que no estan educats en la no-violència. Cal educar per compartir i respectar.
