Sergi Castells
Els darrers dies hem pogut llegir un seguit de notícies que han preocupat a la ciutat.
D’una banda, sabem que Terrassa és la segona ciutat més contaminada del país, de l’altra, la creació d’un gran aparcament a l’avinguda de Béjar, i el gran colofó: la reobertura de la Rambla al trànsit privat. A més a més, no només el govern municipal s’ha abonat al cotxe, el partit més gran de l’oposició també vol més pàrquings. Tot això sense sortir de la darrera setmana.
Venim d’un mandat en què es va fer bandera de la revolució verda. I es va fer una feinada: es va baixar la velocitat a 30 km/h de molts carrers, s’han fet per a vianants nous espais o s’ha millorat la infraestructura per a la bicicleta, per posar tres exemples. I, sí, queden coses per millorar i per acabar d’aplicar, segur, i s’han de fer. Ara, tanmateix, ens trobem que en comptes d’avançar el govern i l’oposició volen frenar aquests avenços tant ampliant carrils de circulació al bell mig de la zona de baixes emissions de la ciutat o habilitant més pàrquings per a cotxes.
La notícia de la contaminació elevada a Terrassa és alarmant i hauria de cridar l’atenció de les autoritats i dels ciutadans. Vivim en una època en què la consciència ambiental és més important que mai, i haver de confrontar la realitat que la nostra ciutat ocupa aquest lloc al rànquing de contaminació no hauria de ser ignorat. No en va la contaminació atmosfèrica és responsable directe de 500.000 morts a l’any a tot el continent, i estem comprant massa tiquets en aquesta loteria. És necessari abordar aquest problema de manera immediata i efectiva per garantir la salut de la població i el benestar del medi ambient.
La creació d’aparcaments nous són decisions contradictòries amb els esforços per reduir la contaminació i promoure la mobilitat sostenible. L’augment de l’espai per a vehicles privats conduirà a més trànsit i emissions i contravindrà els objectius de la revolució verda que la ciutat ha experimentat fins ara.
La reobertura de la Rambla al trànsit privat és una decisió que pot tenir repercussions negatives en diversos àmbits. La Rambla s’ha convertit en un espai eminentment per als vianants i ofereix als ciutadans un lloc de trobada, oci i esbarjo. La reintroducció de vehicles privats afectarà de manera important la circulació del transport públic i això és un factor gens menyspreable. És evident que cal treure cotxes del carrer d’Arquimedes i Galileu, però la Rambla no és l’alternativa. Mai l’alternativa és donar més carrils de circulació al vehicle privat.
És essencial que l’alcalde sigui valent (recordeu allò de valentia per Terrassa cap al 2015?) i consideri alternatives que promoguin la mobilitat sostenible i el benestar dels ciutadans. La implementació de polítiques que afavoreixin el transport públic, la bicicleta i el vianant són els passos en la direcció correcta per revertir la tendència alarmant de la contaminació i preservar la qualitat de vida a Terrassa.
L’educació ambiental ha de ser una prioritat, fomentant la consciència sobre els impactes dels nostres hàbits diaris i promocionant alternatives sostenibles. Tenim una ciutat amb una molt bona xarxa de transport públic. Explotem-la, portem-la al límit i, sobretot, no la limitem, per exemple, alentint els autobusos a la Rambla.
En resum, és imperatiu que Terrassa reprengui la seva trajectòria cap a la sostenibilitat i el respecte pel medi ambient. L’estratègia ha de ser clara, venim d’una ciutat pensada per al cotxe i hem de passar a una ciutat pensada per als vianants. Les decisions urbanístiques han de ser coherents amb els objectius de reducció de la contaminació i millora de la qualitat de vida dels seus habitants. I sí, el canvi serà lent, però també érem una de les ciutats amb més segregació escolar del país i ho hem deixat de fer. Cal que la ciutat sigui ambiciosa i les polítiques urbanes han d’estar alineades amb la preservació del medi ambient i el benestar de la comunitat.
