Salvador Cristau Coll, bisbe de Terrassa
Aquestes paraules són el lema escollit enguany per a la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians que, si Déu vol, començarà el proper dijous i es clourà dijous 25 de gener amb la Pregària de Vespres que tindrem a la Catedral, juntament amb els representants d’altres esglésies i confessions cristianes presents en el territori diocesà.
En aquesta ocasió, la preparació dels recursos i materials per a aquesta setmana intensa de pregària han estat demanats pel Dicasteri per a la Promoció de la Unitat dels Cristians i la Comissió de Fe del Consell Mundial d’Església a un equip ecumènic de Burkina Faso i amb la col·laboració de la comunitat Chemin Neuf. Aquests textos es fan ressò de la situació política i social inestable d’aquell país, amenaçat per la guerra i amb la pèrdua de cohesió social i dels valors comuns del poble.
Sobre l’ecumenisme, el Sínode dels Bisbes ha reafirmat una vegada més la importància d’aquest treball a l’Església catòlica i les altres esglésies i confessions cristianes. A la vegada, a les aportacions fetes des de les diferents diòcesis també s’ha deixat constància que cal enfortir aquest treball, especialment entre la gent més jove.
A les Orientacions Pastorals de la diòcesi per a aquests propers anys, he recordat que “hem de tenir present també en aquest treball el compromís ecumènic. En aquest sentit, hauríem de procurar trobar sinergies i possibilitar col·laboracions en molts aspectes que compartim a més de la fe en Jesucrist, aspectes com són el valor i la defensa de la vida i la dignitat de la persona humana, i la lluita contra la secularització que ens afecta a tots”.
A la nostra diòcesi tenim una llarga tradició de treball ecumènic a través de diverses plataformes i grups de reflexió en diverses ciutats i amb iniciatives ben diverses com les accions que duu a terme el grup Cristians per Terrassa, a l’arxiprestat de Terrassa, i també un programa de ràdio ecumènic a Rubí, o la recollida solidària d’aliments a Sabadell, entre moltes altres iniciatives.
Fruit d’aquesta bona relació existent entre responsables i membres de les diverses entitats cristianes ha estat per exemple la invitació que ens van fer des de l’Església Unida de Terrassa per participar en un curs de lideratge el passat mes de novembre, en el qual vaig tenir l’oportunitat de participar en alguna sessió, juntament amb alguns preveres i seminaristes. L’experiència va resultar enriquidora pel nivell de les aportacions i conferències i pel fet que es va posar de manifest que, davant reptes que ens són comuns, podem treballar junts per tal d’afrontar-los i esdevenir d’aquesta manera una expressió d’aquella unitat tan desitjada que el Senyor demana en el context del Sant Sopar: “Que tots siguin u, com tu, pare, estàs en mi i jo en tu. Que també ells estiguin en nosaltres perquè el món cregui que tu m’has enviat” (Jn 17, 21).
Us convido a tots, doncs, a prendre’ns amb la importància que pertoca aquesta setmana de pregària. Tinguem present aquesta intenció en les diverses celebracions de les parròquies, comunitats i associacions. Tinguem-ho present també en la nostra pregària personal. I demanem a Déu que ens obri més els ulls per trobar camins de cooperació i col·laboració en aquells àmbits en els quals avançar junts pot ser una realitat i expressió de l’estimació a Déu i als altres.
