Salvador Cristau Coll, bisbe de Terrassa
Actualment, la ciència i la medecina són capaces de fer trasplantaments i de desenvolupar cèl·lules mare per regenerar i reparar teixits del cos humà.
Però existeix un metge diví que ens regenera del tot, que ens fa éssers del tot nous. Ho ha fet donant la seva vida perquè nosaltres tinguem la seva mateixa vida i ens ho dona a través del baptisme i de la fe, perquè per rebre aquesta regeneració que ens fa ser fills de Déu ho hem de creure i acceptar per la fe.
Celebrem avui la solemnitat del Baptisme de Jesús, i nosaltres, en contemplar aquesta manifestació de la divinitat de Jesús i de la Trinitat, no podem deixar passar l’ocasió de reflexionar en el que suposa per nosaltres. Nosaltres, que sovint anem per la vida cansats i afeixugats, i que busquem, però no acabem de trobar el descans, la llum, la vida veritable que ens pot omplir.
En acabar el temps de Nadal, en el qual hem celebrat i contemplat especialment el misteri de l’Encarnació, el naixement de Jesús el fill de Déu, les lectures d’avui ens situen davant d’una decisió fonamental de la nostra vida. O perdem el temps, les energies i els diners amb béns que no alimenten, o podem acollir el do que Déu ens ofereix l’aigua viva i l’aliment veritable que ens poden saciar i alimentar i que, a més, és gratis! Es tracta de creure-ho de debò.
I és que sovint el nostre orgull, la nostra obcecació, els nostres capricis, la nostra voluntat, passen pel davant de l’amor que Déu ens té. Volem ser nosaltres els qui trobem la solució, volem que brilli el nostre mèrit, que es vegi el nostre esforç, preferim ser nosaltres el centre. Però no ho aconseguim mai, ens cansem inútilment buscant succedanis d’allò que no té succedanis, i ens esgotem perquè no hi ha cap altre camí, cap altra solució per a la nostra vida i per al món que la que el pare que ens estima ens ofereix al seu fill estimat.
Avui contemplem aquest do de Déu, que és el seu fill, Jesús. S’ha fet gran i ha començat a presentar-se als seus germans del poble jueu, a aplegar deixebles, va al riu Jordà i es fa batejar per Joan, i en sortir de l’aigua es manifesten la immensitat, l’amor i la bellesa de Déu, Pare, fill i Esperit Sant.
Aquell dia, avui per a nosaltres, al riu Jordà on Joan batejava, va començar el veritable baptisme, que no tan sols perdona els pecats sinó que ens dona una vida nova, la vida de fills del mateix pare de Jesús. Una vida que ens regenera, que ens fa del tot nous. Per això aquella veu del pare que es va sentir al baptisme de Jesús: “Ets el meu fill, el meu estimat, en tu m’he complagut” (Mc 1, 11), això mateix també ho hem de sentir adreçat a nosaltres, perquè també nosaltres som els seus fills estimats, i el pare es complau en tots nosaltres, els seus fills. Però cal que ho creguem de debò perquè el baptisme que vàrem rebre doni els seus fruits.
