Ramon Bosch
Corre per les xarxes socials un vídeo de l’Ajuntament de Madrid en què es veu un actor blanc maquillat de negre bo i representant el rei Baltasar.
Per acabar de fer les delícies del bonisme militant el rei negre de l’Ajuntament de Madrid parla en un espanyol que només es parla a les pel·lícules del Tarzan. Naturalment, el vídeo ha aixecat la polseguera acostumada i l’Ajuntament de Madrid s’ha excusat dient que tenien llogat un negre de veritat, però els ha agafat la covid i han hagut d’improvisar.
Sempre m’ha cridat l’atenció que en un marc de ficció com és la cavalcada dels reis d’Orient s’accepti amb tota naturalitat que aquests arribin en helicòpter o en vaixell, i no en camell, o que es doni per bona la transsubstanciació de tres habitants de la ciutat pel sol fet de posar-se unes túniques i unes barbes, però que se sigui tan primmirat a l’hora de jutjar si el que fa de negre és negre de debò.
Encara em crida més l’atenció que aquesta correcció política s’aboqui sobre el rei negre i, en canvi, es passi de puntetes sobre el rei ros, que el pot interpretar qualsevol que dugui una barba d’aquest color.
L’Evangeli de sant Mateu parla d’uns mags vinguts d’orient, sense especificar-ne el nombre ni la seva qualitat reial. L’evangeli apòcrif de sant Tomàs sí que diu que eren tres i que venien de Pèrsia, de Babilònia i d’Àsia, tres llocs on difícilment cap dels representants seria negre. Altres fonts situen la procedència dels tres reis a Àfrica, Pèrsia i l’Índia, en aquesta localització sí que hi tindria entrada un negre, però, com que l’acció passa a Palestina es fa difícil d’entedre que el rei que vingués d’Àfrica ho fes des de l’Orient.
També s’ha dit que els tres reis volen simbolitzar les edats de l’home -ho afirma l’erudit Daniel Fernández a La Vanguardia. En aquest cas, funcionarien el rei blanc i el ros, però no acabo de trobar-hi l’encaix al rei negre. Tot plegat sembla massa embolicat per a posar-se gaire estupends amb l’autenticitat del rei negre.
Però tornem al rei ros. Una altra de les explicacions, segurament la més plausible, del perquè dels colors dels tres reis és que simbolitzarien tres races diferents: la blanca o caucàsica, la fosca o morena i la negra.
La segona és aquella que els antics romans en deien “mauros”, que vol dir fosc o bru, i d’aquí el topònim “Mauritània” que és com coneixen els antics romans tota la franja nord del continent africà. Es faci venir el rei ros de nord d’Àfrica o de l’Índia, com volen altres fonts, és evident que s’està produint un greuge comparatiu amb el rei negre.
Per què aquest darrer ha de ser de debò i l’altre no? Sincerament, penso que el bonisme militant està fent la feina a mitges i ja triga a reivindicar un canvi radical en el rei ros. A partir de l’any que ve fora bo que comencessin a reivindicar aquest paper per a un magribí, un indi o un pakistanès. Faria molt bonic.
Es podria al·legar que fer aquesta oferta a terrassencs o, posats a fer, terrassenques d’aquesta procedència seria problemàtic perquè la majoria professen una religió diferent de la cristiana, però aquest extrem no ha estat mai un impediment perquè els ciutadans d’aquest origen participessin en la cavalcada recollint caramels a mans plenes, en una manifestació d’ecumenisme reconfortant.
Així doncs, no veig perquè han de tenir cap mena de prevenció a l’hora d’interpretar el rei ros. D’altra banda, jo tampoc posaria la mà al foc pel convenciment que el negre que fa de rei negre professi la religió cristiana. En fi, trobo que és lleig fer les coses a mitges i que tant dret ha de tenir a l’autenticitat el rei negre com el ros, tot el que no sigui això em semblaria una discriminació intolerable en els temps tan jolius que ens toca viure!
